dilluns, 9 de juny de 2014


M.Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona, l'any 1953.





Mestra, psicopedagoga  i logopeda. Llicenciada en Història de l'Art. Dedicada al món de l'educació des dels divuit anys, s'ha retrobat amb l'escriptura gràcies a la xarxa. En veure que allò que escriu agrada a una bona part dels que la llegeixen, comença a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals  i d'altres.
Col·laboradora setmanal en una columna d'opinió al Diari de Girona, des de 2004 fins a 2007.
L'any 2007 guanya  el certamen literari  Dona més dona. El mateix any guanya  el certamen  de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el segon premi al certamen Peregrinas en la red, amb el relat d'una experiència viscuda, el Camí de Sant Jaume. L'any  2008 queda finalista al  premi Joaquim Ruyra de narrativa, dels Premis Recull de Blanes, amb Dones de vidre i altres relats, algun dels quals conté aquest llibre que teniu a les mans.
Participa també en l'elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb gent de les terres de l'Ebre, així com a L'arbreda ebrenca i al recull de relats de gènere negre Un riu de crims, publicats tots ells   entre 2009 i 2010.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa  en els reculls col·lectius  Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària digital Lo Càntich.
Des de l'any 2004 manté un blog personal  Des del meu mar (http://elmeumar.blogspot.com.es) i participa en d'altres, alguns d'ells, de caire literari.
SINOPSI

Montserrat Medalla ha triat dones de vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa, transparent o translúcida, i resistent a la majoria d’agents químics ordinaris?  Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d’esforços externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que, sovint, li passa a una dona?
Des d’èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L’acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d’esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l’existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector (Joan Adell).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada