M.Montserrat Medalla
Cufí va néixer a Barcelona, l'any 1953.
Mestra,
psicopedagoga i logopeda. Llicenciada en
Història de l'Art. Dedicada al món de l'educació des dels divuit anys, s'ha
retrobat amb l'escriptura gràcies a la xarxa. En veure que allò que escriu
agrada a una bona part dels que la llegeixen, comença a publicar en obres
conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la
red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals i d'altres.
Col·laboradora setmanal
en una columna d'opinió al Diari de Girona, des de 2004 fins a 2007.
L'any 2007
guanya el certamen literari Dona
més dona. El mateix any guanya el
certamen de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el segon premi
al certamen Peregrinas en la red, amb
el relat d'una experiència viscuda, el Camí de Sant Jaume. L'any 2008 queda finalista al premi Joaquim
Ruyra de narrativa, dels Premis
Recull de Blanes, amb Dones de vidre
i altres relats, algun dels quals conté aquest llibre que teniu a les mans.
Participa també en l'elaboració
de la novel·la col·lectiva Il·lusions i
incerteses, amb gent de les terres de l'Ebre, així com a L'arbreda ebrenca i al recull de relats
de gènere negre Un riu de crims, publicats
tots ells entre 2009 i 2010.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català)
i participa en els reculls
col·lectius Garbuix de contes, Barcelona
t'estimo, Criatures fantàstiques,
Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a
octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista
literària digital Lo Càntich.
Des de l'any 2004
manté un blog personal Des del meu mar (http://elmeumar.blogspot.com.es)
i participa en d'altres, alguns d'ells, de caire literari.
SINOPSI
Montserrat
Medalla ha triat dones de vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què
de vidre? Hi té alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i
trencadissa, transparent o translúcida, i resistent a la majoria d’agents
químics ordinaris? Els cossos en estat
vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que,
davant d’esforços externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és
el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que, sovint, li
passa a una dona?
Des
d’èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L’acció del
foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també,
d’esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna
de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de
sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar
l’existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils;
mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques;
però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a
les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat
decidida de cercar la complicitat del lector (Joan Adell).
