SINOPSIS

Melania Furió vive estigmatizada por las habladurías de un pueblo rencoroso, pues su madre asesinó a Sandra Miralbell cuando ambas eran niñas. Se decía que la Mussara estaba maldita desde lo que les sucedió a los Montgrió. Ahora las culpan de haber avivado la llama del mal.

Solo la familia Vallvé, recién trasladada desde Barcelona, ven en ella lo que es: una niña solitaria, con algún que otro trauma, supersticiosa y demasiado influenciada por las leyendas del lugar. Melania intenta desesperadamente integrarse en el mundo de Núria Vallvé, su única amiga. Pero, con la adolescencia, llegan el insomnio, las pesadillas y la niebla, un cóctel de fenómenos que la arrastran a una realidad que la aleja, cada día más, de su objetivo.

Tras un incidente que cambia definitivamente su destino, Melania creerá que le han arrebatado el alma. La cruzada que emprende para retomar las riendas de su vida la sumerge en un universo desconocido que la obligará a descubrir el entramado de recuerdos, ofensas y venganzas que moran alrededor de su mente.

Montse Rios Ortega

Nace en Barcelona un 24 de septiembre de 1983, coincidiendo con el día de la Mercè, Patrona de Barcelona.

Estudió diversos cursos de Escritura Creativa, novela, crítica literaria y guion cinematográfico y documental, que marcaron su estilo literario con una narrativa muy dinámica, que fluye con naturalidad y que presenta a sus personajes a un nivel muy íntimo. Prueba de ello es su ópera prima: La Colombiana, publicada en 2012 por la Editorial Círculo Rojo.

Con esta segunda novela, Alrededor de la mente, la autora pretende reforzar su estilo directo, acercando al lector a una peculiar trama de tinieblas y oscuros secretos.

Puede conocer más sobre la autora y su obra en la página web montserios.com. 

https://drive.google.com/file/d/1r0YX_Gj9r9GbjQThg34HZCnG7ADwrunI/view?usp=sharing_eil&ts=5e9c74b6

https://www.youtube.com/watch?v=l4PiSxEIozI&feature=youtu.be

La poesía de Caulfield es compleja y multidimensional. Parecería que el punto de partida de cada poema ha sido un cuadro, una música, el recuerdo de una acción que la poeta recrea introduciéndo(se) en el elemento motivador de la escritura. Pero este punto de partida es, justamente, el punto de fuga del poema: Caulfield no parte de una visión falseada de la memoria –como una parte de la narrativa y de la poesía postmoderna– sino que, de cuestión en cuestión, avanza y llega hasta la “gran pregunta” que no admite respuesta: el por qué, a partir de lo cual se relativiza todo. Y se muestran, así, las contradicciones de nuestro tiempo.

Caulfield’s poetry is complex and multidimensional. It would seem that the point of departure of each poem has been a painting, a piece of music that the poet recreates by entering herself into the element that has motivated the writing. But this point of departure is precisely the point at which the poem flees: Caulfield does not begin with a falsified vision of memory – like some Postmodern fiction and poetry – but instead, she moved from topic to topic toward the “big question” that has no answer: the answer to the “Why?” that underlies and relativizes everything. And thus the contradictions of our time are revealed.

------

Carlota Caulfield es autora de doce colecciones de poesía, libros de crítica literaria, numerosos ensayos y piezas ocasionales sobre moda. En la actualidad es la W. M. Keck Professor in Creative Writing y enseña en el Departamento de literaturas y lenguas de Mills College, California. Entre los títulos de sus poemarios se encuentran Movimientos metálicos para juguetes abandonados (2003, Primer Premio internacional de poesía Dulce María Loynaz 2002 Poetry Prize), The Book of Giulio Camillo / El Libro de Giulio Camillo / Il Libro de Giulio Camillo (2003), Quincunce / Quincunx (2004), A Mapmaker’s Diary. Selected Poems (2007), JJ/CC (2014), y Cuaderno Neumeister / The Neumeister Notebook (2016). Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, also published as Fashionable, a poet’s passion for style, 2016) and Alfabesi (ABCD ario, 2015). Caulfield también ha publicado Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, Fashionable, a poet’s passion for style, 2016), y Alfabesi (ABCD ario, 2015).

Carlota Caulfield’s Los juguetes de Bertrand / Bertrand’s Toys is a collection that deserves a reader’s time and thought. What is remarkable in this book is the playfulness of its imagery and its fervent tone. Hers is a sensuous, attentive and complex voice. Her poetry is a necessary reading for anyone interested in the contemporary writing of the Americas.

Carlota Caulfield is the author of twelve books of poetry as well as volumes of academic criticism, numerous essays, and occasional pieces about fashion. She is the W. M. Keck Professor in Creative Writing and professor in the Department of Literatures and Languages, Mills College, California. Among her poetry titles are Movimientos metálicos para juguetes abandonados (2003, Winner of the First Dulce María Loynaz 2002 Poetry Prize), The Book of Giulio Camillo / El Libro de Giulio Camillo / Il Libro de Giulio Camillo (2003), Quincunce / Quincunx (2004), A Mapmaker’s Diary. Selected Poems (2007), JJ/CC (2014), and Cuaderno Neumeister / The Neumeister Notebook (2016). She is also the author of Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, also published as Fashionable, a poet’s passion for style, 2016) and Alfabesi (ABCD ario, 2015).

La costa catalana ha acollit colònies d’intel·lectuals cosmopolites que han assolit una transcendència internacional, com és clarament el cas de Cadaqués, gràcies a la presència de Salvador Dalí o la família Pitxot, de Tossa de Mar en el període d’entreguerres, coneguda com la Babel de les Arts, o de Sitges, amb les festes modernistes de Santiago Rusiñol. Son aquests tres exemples notoris i coneguts als quals caldria afegir ara el del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i una segona en els anys cinquanta i seixanta del segle xx. Aquest llibre il·lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori.

Tot va començar quan l’escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa Nicole compraren una casa a la vil·la del Vendrell a finals dels anys cinquanta. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compartir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo, finalment, com constata aquest llibre, les cases adquirides per aquests, eixamplaren el nucli de la colònia internacional i l’expandiren pel Baix Penedès.

Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Éluard, filla del poeta Paul Éluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomès, que va intentar dur al Vendrell la família del pintor Balthus.

A poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari i llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonés, esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa, que aquest llibre descriu, il·lustrat amb fotografies de Nicole Fenosa.

Les germanes Petitpierre, 

(A Sant Cugat el podeu trobar a: llibreria Alexandria, El Celler de Llibres, etc...)

Les germanes Petitpierre, Gemma Artasu Peris, 

Col.lecció Etiqueta Negra. Tardor 2018.

Les germanes Petitpierre, novè llibre de l’escriptora Gemma Artasu, i tercer lliurament d’aquesta sèrie literària iniciada amb Mariona Cohen i que té amb la publicació de L’Oliwier H. (Ònix Editor, Col·lecció Etiqueta Negra, 1), la seva segona part i segon volum, consolida el to de les dues novel·les anteriors i és un nou exemple de domestic noir, les aigües subterrànies seguiran baixant tèrboles sota la superfície amable i enganyosa fins a trobar-hi una fissura inesperada que en permeti l’esclat i arrossegui el que semblava benaurança. A l’empara d’aquest nou títol l’autora ens parla de la poc explicitada fragilitat masculina i de la també necessitat masculina de trencar-se quan l’ànima diu prou. De la violència mai no comentada que s’exerceix contra els homes i de l’esforç de contenció que es veuen obligats a fer a contracor per tal de no evidenciar-se ni trair-se, un esforç en aquest cas doble perquè l’argument segueix recaient sobre els tres inspectors de la policia catalana que envoltats per la resta de personatges habituals, han de mantenir l’equilibri entre les condicions cada cop més implacables de la seva professió i la duresa no demanada de les imposicions de la vida. És un text que torna a endinsar-se en les tantes vegades complicada harmonia que va de la mirada policial dels seus protagonistes a la delicadesa humil i exquisida dels seus ulls d’home, i que com a volumficciona i s’entreté en aquella necessitat, la de poder fracturar-se sense que es posi en dubte ni menystenir qui són i a què es dediquen. Un llibre que aprofundeix en aquesta dissimulació i en aquest dolor amanit com sempre amb el seu humor negre i corrosiu, recurs imprescindible de supervivència que els permet enfrontar-se amb habilitat a l’embrutiment quotidià de les seves tantes vegades sòrdides missions i alhora mantenir intacta la solidesa com a individus.

Ja ho deia l’escriptor francès Stendhal, per a construir una novel·la l’únic que has de fer és posar un mirall davant de la realitat i el que s’hi reflecteixi és el que tu has de treballar com a material literari. L’espill sempre retorna el més absurd, el grotesc, la crueltat, l’horror, els ingredients, en fi, que nodreixen el que l’existència fa a mans diàriament a la policia i que recullen com poden els escriptors del gènere negre. I és que aquella realitat stendhaliana ja ho és, una gran novel·la negra, de fet no caldria ni narrar-la, però paradoxalment esdevindria un terreny impracticable sense l’intent de posar ordre al caos que és la paraula escrita, i el que diuen sense dir un bon parell de manilles tancant-se al voltant dels teus canells i els professionals que les porten.

Per a 8-9 anys

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/88863/art-total-modernisme-simbolista-i-alexandre-de-riquer.html  

UN PRECIÓS RECULL DE POEMES HOMENATGE A MONTSERRAT ABELLÓ




https://www.youtube.com/watch?v=Ks8YugurHZA

BENEYTO, el creador postista

 

 
 

 

 
 
 

 
 http://www.culturamas.es/blog/2017/10/10/felix-ruiz-gorrindo-leer-fuzz-es-una-experiencia-lectora-diferente/

 

 

 

http://jmtibau.blogspot.com.es/2017/02/silvia-mayans-tens-un-raco-dalt-del-mon.HTML

 

 

 

 

 

 

ISBN    978-84-945413-3-9

PVP    18,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT   150x220 mm

PÀGINES   228

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ  ETIQUETA NEGRA

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

SINOPSI

L’Oliwier H. ressegueix el fil del que va quedar inacabat a Mariona Cohen, algunes qüestions que havien romàs allà aparentment sense resoldre s’aclariran ara per al lector, i d’altres que semblaven ben tancades desplegaran en aquest text la seva ració de pressentit infortuni. En el mapa hipotètic de la geografia de ficció d’aquesta nova novel.la, els tres inspectors de la policia catalana que a l’anterior volum apareixien gairebé sense voler però que aquí veuran com se’ls gira la feina i la contextura els exigeix erigir-se en protagonistes, tindran competències sobre tot el que allà s’esdevé sense veure limitades les seves observacions amarades sempre d’àcid sulfúric, ni restringida la seva mirada policial que no trobarà entrebancs aliens ni fronteres absurdes dins del seu propi territori. Res no és el que sembla, i els tres ho saben, com saben també que la tragèdia, i les petites tragèdies que capgiren la vida de tothom no necessiten que l’argument de cap ficció criminal els obri la porta per haver de fer acte de presència.

 

L’Oliwier H., sense ser una novel.la policíaca, és un bon exemple de l’anomenat domestic noir, subgènere literari de l’exitosa novel.la negra que té cada cop més adeptes, i que ha empès l’escriptora a aprofundir sobre aquella mirada policial que els tres protagonistes dipositen sobre totes les coses fins i tot quan no estan de servei, i a investigar sobre aquesta distància que mantenen sempre amb el món amb l’ajut del seu ineluctable sentit de l’humor, tan negre (i és gairebé un joc de paraules) i tan corrosiu com aquell àcid sulfúric irreverent i políticament incorrecte que de tant en tant han de destapar per tal que la crua realitat amb què conviuen cada dia no els devori. I malgrat tot, L’Oliwier H. ofereix passatges de gran bellesa que contrasten amb la duresa del que tots voldríem lluny, mentre l’autora es permet la llicència de ficcionar, i d’entretenir-se amb el lector i confondre’l al principi per tal que trigui una mica a descobrir uns personatges que ja coneixia,  perquè les mentides que sustentaven les relacions entre els personatges de Mariona Cohen nodriran també ara els lligams que allà ja s’establiren i res no és el que sembla. La lectura del text sorprendrà tots els qui gaudiren amb Mariona Cohen, que farcit de troballes inesperades, deixarà algunes portes obertes i nombrosos interrogants.

GEMMA ARTASU

Gemma Artasu Peris (Barcelona, 1961), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, traductora i escriptora. Conrea la ficció i l’assaig, tant en català com en castellà.

 Ha publicat la narració Una barreja d’ambre negre, safrà i or, finalista del premi Relatos de Mujeres Viajeras, inclosa a Relatos de Mujeres Viajeras (1994), una antologia de literatura de viatges, Viatgers, pelegrins i  aventurers (2000), una antologia de textos arabigomusulmans, Profetes, califes i princeses (2004), que redactà gràcies al domini de la llengua àrab, als seus estudis i investigacions sobre el món musulmà medieval i a la documentació sobre relacions internacionals centrades en la Mediterrània i el món àrab (CIDOB), el volum Egipturas (2007), premi Qwerty 2008 al millor llibre d’art en edició limitada, publicat per la Fundació Arqueològica Clos i el Museu Egipci de Barcelona, els assaigs Llena, pues, de palabras mi locura (Literatura y psiquiatría) (2009), [“una crónica de los a veces confusos confines del infierno de la locura, protagonizada por escritores y personajes de ficción”], La señora de Winter soy yo (Sexo y mentira en la literatura y el cine) (2012), [“finalmente el olvido, la muerte y el paso del tiempo han suplantado con mucha distinción a dos de los nutritivos bulbos que mejor los sustentan: la mentira y el sexo”], i la novel.la Mariona Cohen (2014).

En el passat, va exercir la docència com a professora de Llengua Catalana i Literatura durant gairebé vint anys, però com manifesta la mateixa autora, això va ser en una altra vida, un món intel.lectualment fructífer de difícil, si no impossible, recobrament en les circumstàncies actuals.