dimarts, 14 de maig del 2019





















La poesía de Caulfield es compleja y multidimensional. Parecería que el punto de partida de cada poema ha sido un cuadro, una música, el recuerdo de una acción que la poeta recrea introduciéndo(se) en el elemento motivador de la escritura. Pero este punto de partida es, justamente, el punto de fuga del poema: Caulfield no parte de una visión falseada de la memoria –como una parte de la narrativa y de la poesía postmoderna– sino que, de cuestión en cuestión, avanza y llega hasta la “gran pregunta” que no admite respuesta: el por qué, a partir de lo cual se relativiza todo. Y se muestran, así, las contradicciones de nuestro tiempo.


Caulfield’s poetry is complex and multidimensional. It would seem that the point of departure of each poem has been a painting, a piece of music that the poet recreates by entering herself into the element that has motivated the writing. But this point of departure is precisely the point at which the poem flees: Caulfield does not begin with a falsified vision of memory – like some Postmodern fiction and poetry – but instead, she moved from topic to topic toward the “big question” that has no answer: the answer to the “Why?” that underlies and relativizes everything. And thus the contradictions of our time are revealed.

------
Carlota Caulfield es autora de doce colecciones de poesía, libros de crítica literaria, numerosos ensayos y piezas ocasionales sobre moda. En la actualidad es la W. M. Keck Professor in Creative Writing y enseña en el Departamento de literaturas y lenguas de Mills College, California. Entre los títulos de sus poemarios se encuentran Movimientos metálicos para juguetes abandonados (2003, Primer Premio internacional de poesía Dulce María Loynaz 2002 Poetry Prize), The Book of Giulio Camillo / El Libro de Giulio Camillo / Il Libro de Giulio Camillo (2003), Quincunce / Quincunx (2004), A Mapmaker’s Diary. Selected Poems (2007), JJ/CC (2014), y Cuaderno Neumeister / The Neumeister Notebook (2016). Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, also published as Fashionable, a poet’s passion for style, 2016) and Alfabesi (ABCD ario, 2015). Caulfield también ha publicado Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, Fashionable, a poet’s passion for style, 2016), y Alfabesi (ABCD ario, 2015).



Carlota Caulfield’s Los juguetes de Bertrand / Bertrand’s Toys is a collection that deserves a reader’s time and thought. What is remarkable in this book is the playfulness of its imagery and its fervent tone. Hers is a sensuous, attentive and complex voice. Her poetry is a necessary reading for anyone interested in the contemporary writing of the Americas.

Carlota Caulfield is the author of twelve books of poetry as well as volumes of academic criticism, numerous essays, and occasional pieces about fashion. She is the W. M. Keck Professor in Creative Writing and professor in the Department of Literatures and Languages, Mills College, California. Among her poetry titles are Movimientos metálicos para juguetes abandonados (2003, Winner of the First Dulce María Loynaz 2002 Poetry Prize), The Book of Giulio Camillo / El Libro de Giulio Camillo / Il Libro de Giulio Camillo (2003), Quincunce / Quincunx (2004), A Mapmaker’s Diary. Selected Poems (2007), JJ/CC (2014), and Cuaderno Neumeister / The Neumeister Notebook (2016). She is also the author of Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, also published as Fashionable, a poet’s passion for style, 2016) and Alfabesi (ABCD ario, 2015).
































La costa catalana ha acollit colònies d’intel·lectuals cosmopolites que han assolit una transcendència internacional, com és clarament el cas de Cadaqués, gràcies a la presència de Salvador Dalí o la família Pitxot, de Tossa de Mar en el període d’entreguerres, coneguda com la Babel de les Arts, o de Sitges, amb les festes modernistes de Santiago Rusiñol. Son aquests tres exemples notoris i coneguts als quals caldria afegir ara el del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i una segona en els anys cinquanta i seixanta del segle xx. Aquest llibre il·lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori.
Tot va començar quan l’escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa Nicole compraren una casa a la vil·la del Vendrell a finals dels anys cinquanta. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compartir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo, finalment, com constata aquest llibre, les cases adquirides per aquests, eixamplaren el nucli de la colònia internacional i l’expandiren pel Baix Penedès.
Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Éluard, filla del poeta Paul Éluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomès, que va intentar dur al Vendrell la família del pintor Balthus.
A poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari i llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonés, esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa, que aquest llibre descriu, il·lustrat amb fotografies de Nicole Fenosa.