ISBN 978-84-124956-8-3
PVP 18,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 145x195 mm
PÀGINES 138
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ ÒNIX POESIA - 13
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES
Aquests versos no van néixer amb vocació de ser llegits.
OLOT,1952
Enginyer industrial.
Amant de la poesia i de
la literatura en general.
Alumne de l’Escola
d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, un any amb Laura López Granell i un altre,
amb Victor Obiols.
Tres anys més amb Sam
Abrams han fet que la poesia, i aquest poemari, hagin esdevingut un motiu i una
necessitat per viure.
PVP 16,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 145x210 mm
PÀGINES 78
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ SENTIMENTS DE POESIA SEDACROF - 10
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES
SEDACROF
Francesc Forcades, Barcelona, 1943, va néixer amb la llavor de la poesia (“Aquest nen, quan plora, és un poema!”, exclamava ja la seva mare). De ben jove va dedicar-se al teatre d’aficionat i a la sarsuela, i va fer també de rapsode, activitats que li van reportar alguns guardons, però que també li van valer alguna visita forçada a les dependències policials de la Via Laietana (per haver recitat els versos de La cançó d’amor i de guerra, per exemple).
Va començar a fer d’activista cultural molt aviat, amb la creació d’un
peròdic mural i d’un grup artístic mentre feia el servei militar obligatori. El
1989 fou cofundador i locutor de Ràdio Santa Maria de Palautordera, en la qual
va dirigir un programa de poesia. També ha col·laborat amb Ràdio Puig-reig,
Ràdio Esparreguera i Ràdio Cabrera. Del 2007 al 2009 fou secretari de Poesia
Viva (grup amb el qual va col·laborar activament del 2006 al 2010 en la secció
d’Igualada) i l’any 2013 fou ordenat Home de Paratge del Principat de Catalunya.
En l’àmbit de la creació literària, l’any
1997 va escriure el quadern de poemes Pensaments
i paraules, pel qual va rebre diversos premis, i va organitzar l’exposició Pensaments barrejats d’un fruit de la
Postguerra, amb poemes i fotografies seves. Ha publicat Pensaments i paraules (1996-2001), Poetes de Puigcerdà (2007-2010), Jocs Florals del Rosselló (2011), Poetes
de frontera (2001) i nou volums de la seva sèrie poètica Sentiments barrejats d’un fruit de la postguerra: I (Poesia i
imatge, 2000), II (Sobre els sentiments, 2007), III (Sobre la dona i la religió,
2010), IV (Sobre Catalunya, 2011), V (Sobre l’amor, 2012), VI (Sobre el desamor,
2013), VII (Sobre l’esperança, 2014), VIII (Sobre la reflexió, 2016), IX (Sobre
els records, 2018) i, finalment, aquest que ara presentem, volum X (Sobre
la mort, la soledat, la desesperança i el desencís, 2023).
La seva obra poètica ha rebut
diversos guardons, entre els quals destaquem tres diplomes de mèrit al Certamen
de Viladecans (2009-2011) i tres medalles als Jocs Florals del Rosselló
(2011-2013). L’any 2015 va rebre el Premi Albera als Jocs Florals de la Ginesta
d’Or, al Rosselló, màxima condecoració a la poesia en llengua catalana.
I Sentiments
barrejats d’un fruit de la Postguerra
Poesia
i imatge (2000)
II Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
els sentiments (2007)
III Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
la dona i la religió (2010)
IV Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
Catalunya (2011)
V Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
l’amor (2012)
VI Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
el desamor (2013)
VII Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
l’esperança (2014)
VIII Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
la reflexió (2016)
IX Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre
els records (2018)
X Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra
Sobre la mort, la soledat, la
desesperança
i el desencís (2023)
ISBN 978-84-126604-2-5
PVP 20,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 210x250 mm
PÀGINES 126
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ ART LAND - 8
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB
SOLAPES
POEMES DE NATI SOLER ALCAIDE, MIREIA JUANOLA I OLGA XIRINACS. IL·LUSTRACIONS DE JOAN DESCALS. ANÀLISI DE JORDI GUARINOS.
Joan Descals i Esquius
Sant Fruitós de Bages (1933). Fill de pagesos i mancat de l’avantbraç dret de naixement, estudia Batxillerat a Manresa i es llicencia en Filosofia i Lletres, secció Germàniques, a la Universitat de Barcelona. El 1966 es casa amb Gertrud Thiefes van der Broeck de Aachen (Renània). El 1974 és professor d’anglès a l’Institut Baix Penedès, del Vendrell, fins al 1982. El 1980 entra, com a diputat, al Parlament de Catalunya i hi roman fins al 1995 amb un interval de tres anys que el deixa per ser nomenat director General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El 1995 retorna a l'Institut del Vendrell fins a la jubilació. És pare de tres fills. Des de la seva infància fins avui ha tingut una gran passió pel dibuix i la pintura. Ha viatjat per Europa i ha visitat museus i exposicions. Va rebre lliçons magistrals d’Alfred Figueras. Des de molt aviat i fins avui, ha interpretat sobre paper, tela, fusta, pedres, ceràmica, vidre... obres de poetes catalans com Gabriel Ferrater, Vinyet Panyella, Antoni Marí, Olga Xirinacs, Nati Soler, Lluís Calderer, Joan Perucho, Joan Vinyoli, Jordi Pàmies, Carles Duarte, Pere Gimferrer, Jordi Valls… S’han publicat llibres de poesia amb interpretacions seves d'autors com: Salvador Espriu, Rosa Fabregat i Roser Guasch. Ha exposat a Alemanya, França, Anglaterra, Argentina i Catalunya. Les seves obres poden ser trobades en col·leccions particulars a Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Argentina, França, Catalunya… Durant més de quinze anys ha estat dibuixant els vestits dels DIABLES i els DIABLONS del Vendrell, i ha pintat els vitralls del temple del Vendrell i l'Església de Sant Vicenç de Calders. En aquests temps n’està treballant juntament amb les poetes Nati Soler i Olga Xirinacs la interpretació de les BARRAQUES de PEDRA SECA existents en el seu terme.
Olga Xirinacs i Díaz
Escriu a Tarragona. També a Mont-ral. És professora de piano. Ha publicat 86 llibres i 300 contes per a adults i infants. Té els premis més importants de la Literatura Catalana: Sant Jordi; Carles Riba; Premi de la Crítica (2); Sant Joan; Ciutat de Palma; Josep Pla; Sèrie Negra (Planeta), i altres. Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Creu de Sant Jordi. Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona. Participa en moltes iniciatives socials ciutadanes.
Nati Soler Alcaide
Viu a Llorenç del Penedès i hi va néixer el 1959. Atreta per la literatura des d'abans de saber de la seva existència; es recorda, ja de molt petita, demanant constantment als pares que li expliquessin o llegissin un conte més, escoltant lletres de cançons o inventant històries i a la fi redactant-les. Estima la poesia per damunt de la resta de gèneres i la recerca quan llegeix qualsevol text i en la quotidianitat. Llegir és precisament la seva altra gran passió. Durant el tancament, obligat per la pandèmia, va experimentar la contradicció permanent de sentir-se feliç perquè podia dedicar tot el seu temps a les dues activitats que la fan més feliç; escriure i llegir i alhora estava preocupada i sensibilitzada, com tothom, per la situació sanitària mundial. Està convençuda que l'art millora la vida i que, com la vida, evoluciona i es genera contínuament; és per aquest motiu que ha treballat amb companys conreadors d'altres disciplines com: un expert en pedra seca, una compositora, pintors, fotògrafs i actors. També és membre activa del grup Art Polièdric i ha escrit en diverses revistes. Ara ho fa a Portal Nou. La major part de les obres se li han publicat per haver obtingut algun premi literari. Li han editat setze llibres, cinc dels quals són il·lustrats, també ha col·laborat en quinze llibres col·lectius. Considera un privilegi participar a Ens n'hem sortit?, per la vàlua dels seus coautors i lamenta el fet que el va provocar. Pretén no oblidar les conclusions i reflexions que s'hi recullen perquè l'agent provocador no és mort, només dorm i posseeix una enorme capacitat de transfiguració.
Mireia Juanola i Codina
Barcelona (1964). Llicenciada en psicologia, especialista en Psicologia Clínica i lingüista. Implicada en l’associacionisme i els moviments socials, és autora del llibre Un nou país. Una nova política (Pagès Editors, 2015) que aporta noves idees sobre les necessitats humanes i una imprescindible nova organització política, per a una societat basada en els valors. Professional de trinxera, busca respostes a les incongruències d’una societat plena de contradiccions i d’injustícies. També participa periòdicament en diaris digitals i, en els seus moments de lleure, escriu poesia. Poeta amateur, ha participat en diversos recitals de poesia, i escriu particularment de forma espontània en el que anomena «Poesia de sensació» en què la poesia esdevé l’art de convertir els mots en emocions i sensacions; es tracta d’arribar a la comprensió dels poemes a través dels sentits, poemes que han de ser sensitius i emocionals i s’han de copsar des de dins el cor. Per a ella la poesia és «... fer que el lector pugui sentir l'emoció que li transmet la paraula a dins seu, en la seva pell, experimentar-ho, com qui menja un guisat "esferificat", d'aquests moderns, en què l'experiència emocional t'exploti dins de l'ànima, et sacsegi per dins i t'obri a noves dimensions espirituals!».
Jordi Guarinos Oltra
Alzira (1971). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili. S’especialitza en cardiologia a l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Posteriorment, desenvolupa la seva tasca com a cardiòleg a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Ben aviat s’adona de la importància d’integrar els aspectes científics i humanistes a la seva tasca de metge. Per això s’interessa a aprendre i formar-se en diferents disciplines orientades a obtenir una visió més completa, holística, de la naturalesa humana. Actualment, compagina la seva activitat com a metge amb l’acompanyament a les persones durant els processos de canvi i transformació personal.
https://drive.google.com/file/
ISBN 978-84-124956-9-0
PVP 16,00 € (IVA INCLUIDO)
FORMATO 150x190 mm
PÁGINAS 168
IDIOMA CASTELLANO
COLECCIÓN POESIA ESQUERDA - 4
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON
SOLAPAS
Te invito a adentrarte en los frondosos bosques de pasiones que inundan mis versos, a soñar con las aves migratorias que vuelan hacia otros horizontes de esperanzas y a descubrir en tu interior ese, a veces desconocido, rincón de sensibilidad que, quizá, ni siquiera imaginabas poseer porque, al fin y al cabo, “somos lo que somos, a pesar de las flores en la cabeza, de los pájaros en el estómago, de las hormigas en el pubis y las libélulas en el corazón”, seres enamorados. ¿Vienes conmigo?
Isabel Esteban
Me llamo Isabel Esteban y soy de Zaragoza. Desde muy niña he sentido la necesidad de expresarme a través de la escritura y la pintura, dando mis primeros pasos en revistas escolares. Aunque mis estudios y trayectoria profesional se volcaron hacia el ámbito del Derecho, ejerciendo como Consultora en protección de datos personales, siempre he permanecido vinculada al mundo literario. En mi época universitaria descubrí la pasión por recitar mis poemas a través del proyecto “Poesía en el campus”, del cual fui una de las principales impulsoras.
Actualmente, soy miembro de la Asociación Aragonesa de Escritores, de la Asociación Poética Aragonesa Bonhomía, de la Asociación Zaraletras y de la Asociación cultural La Casa de Zitas, y participo en numerosos eventos poéticos en los que disfruto del placer de compartir mi poesía a través de mi voz.
En 2021, por fin pude hacer realidad mi sueño de publicar mi primer poemario, “Si me das presencia”, ilustrado con mis propios dibujos a carboncillo y que va camino de su tercera edición. Asimismo, formé parte de la antología de nuevos poetas españoles, “Voces para un futuro”, ambos libros editados por Ondina Ediciones.
En 2022 formé parte de la antología “Insumisas y poetas” publicada por la editorial Nautilus. Recientemente, también ha visto la luz la antología “Voces en el viento” (Zarracatalla poética) y estoy a la espera de que salgan a la luz otras 2 antologías en las que se me ha invitado a participar.
Además, he publicado poemas en revistas digitales nacionales e internacionales.
Podéis encontrarme en las redes sociales, donde publico asiduamente, a través de mi alter ego, Isamar de Fondo. También colaboro a menudo con la Asociación Arte Poética Latinoamericana mediante intervenciones radiofónicas y audiovisuales.
De aquí en adelante espero poder seguir avanzando en esta comunión perfecta entre la palabra y el dibujo, desde cualquiera de sus manifestaciones, puesto que me permiten desarrollar mi naturaleza esencialmente ecléctica.
ISBN 978-84-126604-0-1
PVP 18,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 150x210 mm
PÀGINES 172
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ SLOW READING - 7
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB
SOLAPES
Josep Saurí
Josep Saurí (Palafrugell, 1967) ha fet de periodista més de 30 anys, primer a El Punt i després a El Periódico de Catalunya. Aquesta és la seva primera obra de ficció.
ISBN
978-84-126604-1-8
PVP 20,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 150x210 mm
PÀGINES 162
IDIOMA CATALÀ
ENCUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES
Els Amics de la
UNESCO de Lleida conjuntament amb els Homes i Madones de Paratge de Lleida se
sumen a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que des del 1999 es
commemora el 21 de març per iniciativa de la UNESCO. A casa nostra la
Institució de les Lletres Catalanes ho celebra destacant un poema en català
que, en una celebració popular, cultural i carregada d’accions poètiques es
difon també en més d’una vintena d’idiomes.
Aquest llibre, que es publica cada
març, té caràcter anual i entra en el panorama poètic per donar veu a nous
talents tot i que recull també altres veus més expertes. Coincident en l’homenatge
i commemoracions de la ILC, aquest any recordant al Rector de Vallfogona, en
Francesc Vicent Garcia, de qui recordem els 400 anys de la seva mort.
El poemari es fa en benefici dels refugiats.
El llibre recull els poemes de quasi quaranta poetes.
ISBN 978-84-124956-5-2
PVP 20,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 190x250 mm
PÀGINES 90
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ ART LAND - 7
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB
SOLAPES
El centenari del naixement d’un artista esdevé una excel·lent avinentesa per recordar la seva memòria i els trets més remarcables de la seva personalitat. Aquest Diccionari pretèn apropar-se a la biografia de Xavier Valls a través d’un ampli estol de persones, indrets i fets que l’autoretraten. Ell en el mirall dels altres.
Els textos son obra de Luisa Valls o
extractes del mateix Xavier Valls. Les col·laboracions encomanades expressament
per aquest Diccionari tenen la signatura de cada autor al final del text
respectiu de cada entrada. La resta son obra de Josep Miquel Garcia, que ha tingut cura en l'edició d'aquest llibre.
Xavier Valls
Xavier Valls (Barcelona 1923-2006) va ser un pintor
barceloní, del barri d’Horta, català, de l’Escola de París. Cercant una escena
artística més lliure i esperonadora viatja a París l’any 1949, com molts altres
creadors de la seva generació, gràcies a una beca de l’Institut Français de
Barcelona. Dos anys abans, el 1947, havia estat membre fundador del “Cercle
Maillol”, entitat que tant va ajudar als joves artistes de postguerra. A
diferència de molts dels seus companys becats, Valls va decidir quedar-s’hi, i
va viure a París on va dedicar la seva vida, plena, a la pintura, amb una obra
molt personal, íntima, poètica i metafísica. L’any 1951 va instal·lar el seu
taller i vivenda en un edifici del Quai de l’Hôtel de Ville, amb vistes
privilegiades a la Catedral de Notre Dame, que han estat inoblidables per tots
aquells que l’han visitat. El 1958 es casa amb Luisa Galfetti, formant una
família que creix en nombre i vincles. Valls no deixa de tenir un peu a
Barcelona, on exposa i, d’ençà del 1964, viu temporades a la casa que compren
al barri d’Horta, que conserva una harmonia amb la seva pintura. El 1963
treballa amb la galerie Henriette Gomès, recomanat per Daniel-Henry Kahnweiler.
Realitzarà vuit mostres individuals en aquest mític espai, que representava
també l’obra de Balthus. Quan Henriette mor, Valls exposarà a la prestigiosa
galeria Claude Bernard. Mostres a les galeries Juan Gris i les impulsades per
Miguel Fernandez Braso a Madrid i a Artur Ramon de Barcelona permeten resseguir
la seva evolució artística. L’any 1981 fa la seva gran antològica al Museu
Ingres. El 1982 a la Biblioteca Nacional de Madrid i el 1985 al Museu d’Art
Modern de Barcelona. El 2013 la Fundació Vila Casas li dedica una nova
retrospectiva. És l’època dels honors amb distincions com “Chevalier dans
l’ordre des Arts et des Lettres del 1979, que s’amplia a “Officier” el 1989, i
“Commandeur” el 2000, la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes” el
1993. L’any 2000 rep de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional d’Arts
Plàstiques. El 2003 Quaderns Crema publica les seves memòries La meva capsa de
Pandora, on apareixen tots els personatges i indrets d’aquest Diccionari.
El Barri
d’ Horta era la casa i el jardí on a Xavier Valls li agradava passar
l’estiu. Naturalment portava dins l’Horta de la seva infantesa i joventut, un
barri al límit de la ciutat envoltat de masies, camps, vinyes, ametllers i
garrofers. Cada any que hi tornava trobava un canvi: els plàtans de la
carretera tallats, les masies enderrocades, noves construccions, noves
carreteres... I per això es refugiava en la pau i la verdor del seu jardí, en
una habitació on pintava moltes aquarel·les, en les fruites de l’estiu, en els
objectes que hi havia a casa o en algun racó del jardí o de la casa. Va
romandre sempre fidel a aquest barri i a tots els amics que encara hi vivien
(els Matas, els Durall, els Matute, els Martí, etc.). “Fidel encara al seu nom
quan jo hi vaig néixer, Horta era un poble envoltat d’horts i masies que van
desaparèixer amb la construcció de les rondes quan es van fer els Jocs Olímpics
de Barcelona. Un paisatge idíl·lic, on l’aire que es respirava era pur i les
acàcies, salvatges, i els garrofers i els ametllers deixaven transparentar el
verd fosc dels cimalls dels grans cedres d’alguna de les propietats d’estiueig.
Les vinyes s’enfilaven suaument pels desnivells creats pels torrents fins als
boscos de ponent de les carenes de Collserola. Des de qualsevol miranda, la
part baixa d’Horta —la del poble vell, tan autèntica— i la part alta —la dels
estiuejants barcelonins— gaudien de vistes sobre la plana fins al mar. La meva
casa natal era, com totes les del carrer, de ben abans de la fi del segle XIX:
una construcció de tres plantes, sense pretensions, però amb aquell encant que
tant va apreciar quan la va comprar la meva àvia materna. La façana, amb balcó
i finestres, era de color rosat i donava al lateral de l’església i la
rectoria. El que més n’enyoro és el petit jardí que la meva mare cuidava amb
tant d’amor i on jo descobria les primeres violetes, les primeres roses, les
primeres dàlies mentre admirava els tendres brots de les dues pruneres del fons
del jardí tot esperant la florida i la fruita madura...” El 1964 prenen
possessió de la casa nova d’Horta, que era prop de la dels seus pares.
ISBN 978-84-124956-7-6
PVP 18,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 145x195 mm
PÀGINES 142
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ ÒNIX POESIA - 14
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB
SOLAPES
Estimats anònims és un poemari de Mireia Farriol de vint-i-cinc poemes
escrits en català, autotraduïts al castellà Amados
anónimos, traduïts al francès Amours anonymes
per Sílvia Farriol i, a l’anglès Anonymous
loves, per Jacqueline
Minett.
Els seus amors són
les petites coses o com diu: El vent lleu
que entra per la finestra/ refreda el pastís tebi, el te calent/ ajuda a passar
la pàgina del temps.
Però ¿què passa si decidim fer un salt i canviar les paraules, modificar-ne l’ordre, o el sistema de referències? Heus aquí que entrem, de sobte, en la metafísica de la traducció. Mireia Farriol ha volgut temptar els seus poemes amb l’absència de la llengua (o d’una llengua única, absoluta, exclusiva): posar-los davant uns miralls on les paraules que els donen sentit desapareguessin, travessessin l’espill i esdevinguessin, gràcies a la màgia de les traductores, no sols tot un altre sistema gramatical de mots (això per descomptat) sinó, sobretot, un altre sistema d’evocacions. Mireia Farriol ha esdevingut Jacqueline Minett o Sílvia Farriol, o ella «mateixa» en un mirall que s’encén amb quatre colors que es barregen per fer una proposta colpidora, original. Francesc Parcerisas
Mireia Farriol Gil
Mireia Farriol Gil (Barcelona 1943). Metgessa especialista en Anàlisis Clíniques i Doctora en Bioquímica.
Autora dels poemaris, Adagio, allegro ma non troppo, lento, (Stonberg Ed. 2013). Hágase según arte (català-castellà, Ed. Carena-Acidalia 2014). A la col·lecció d’ÒNIX Poesia Cadències (2015) i En l'angle de la tarda (2017) amb el grup poètic enVers (Homenatge a la poeta M. Abelló). Dies d'abelles i sabó, (Stonberg Ed. 2017). Espejos de la memoria/ Miralls de la memòria, Pilar Plaza, traducció al català (Stonberg Ed. 2018). Síntesi (d’ÒNIX Poesia 2019). NUA (Stonberg Ed. 2021).
Participant en la recopilació poètica de referents femenins Dones, arbres i poesia a cura de Marta Pérez i Margalida Capellà amb el poema Garrofer solitari (Voliana Edicions, 2021).
Mereixedora dels premis literaris: Flor natural als Jocs Florals
de Calella, Parlem de dos (2016).
Primer premi del 28è concurs de Nou Barris, Selènic
(2016). Primer premi Miquel Martí i Pol (CCOO), Declaració de principis (2016).
ISBN
978-84-124956-4-5
PVP 22,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 200x245 mm
PÀGINES 296
IDIOMA CATALÀ
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB
SOLAPES
Dia a dia, des del quinze de març al vint-i-dos de juny del 2020, 100 DIES de cuina i gastronomia. Vet aquí la crònica d'un confinament. El que va escollir l'autor d'aquest CONFITAT A LA CUINA: cada dia una recepta mentre assistíem atònits al retorn de les grans epidèmies, que ‒ingenus com som‒ hom creia haver deixat enrere. En lloc d'explicar contes com els personatges d'El Decamerò, l'autor va optar per cuinar un plat diari per als qui amb ell compartien la reclusió i a la vegada oferir, per mitjà d'internet, als amics i coneguts el resultat dels records i les reflexions, però també el de les relectures a què l'abocaven les receptes.
Ara, dos anys després convertits en llibre, aquells rengles que no pretenien ser assaig ‒perquè, sense cap guió previ, van ser escrits des de l'espontaneïtat del dia a dia‒ mostren amb franquesa el biaix de la personal i entusiasta fal·lera per la cuina i la gastronomia de l’autor de 100 DIES CONFITAT A LA CUINA. Dèria que és fruit d'una determinada educació alimentària i alhora de moltes hores amorosament esmerçades vora els fogons i els llibres de cuina. Hores en què l'autor ha anat incorporant la que per raons familiars i de sentiment també ha sabut fer seva: la cuina balear ‒i en especial la menorquina‒ i, en una mesura més discreta, el també engrescador cuinejar d'altres terres de cultura catalana així com algunes fórmules d'origen vari que també li tenen robat el paladar.
Josep Cuello Subirana
ISBN 978-84-124956-6-9
PVP 18,00 € (IVA INCLUIDDO)
FORMATO 150x220 mm
PÁGINAS 344
IDIOMA CASTELLANO
COLECCIÓN ETIQUETA NEGRA - 7
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON
SOLAPAS
Arturo
Daussà acostumbra en sus novelas a invitarnos a navegar por un mar lleno de
inquietudes, un océano de lectura interesante; sencilla, pero no exenta de
detalles, y que, al concluir, nos obliga a plantearnos preguntas sobre las
corrupciones de nuestra sociedad que se destapan de forma inevitable en cada
una de sus historias.
En La
Sorpresiva Cabaña asistimos a la travesía vital de James Palmer, un expolicía
y detective privado de Chicago que enfrentado a tormenta existencial de los
cuarenta y abandonado por su antigua novia se plantea todo lo que ha
considerado esencial en su vida: sus relaciones sentimentales, el valor de la
moral, la justicia, la ética y la ley, y la hasta ahora incuestionable sujeción
a las normas establecidas que le mantiene en una constante discrepancia con su
socio, Fabio Petrini.
Para meditar
y encontrar respuesta a sus inquietudes, James viaja hasta Indian River para
hospedarse en una cabaña a orillas del Burt Lake y pasar unos días pescando.
Allí, entre la comunidad que habita en esta pequeña ciudad, conoce a Cady
Kalme, una bella y enigmática mujer que cambiara su vida.
Mientras
tanto, Battista Mancini, periodista residente en Italia y amigo íntimo de Fabio
Petrini es asesinado en Milán tan solo unos días después de que Fabio y él se
vieran en esta ciudad italiana en referencia a una investigación que atañe a Alex
Vasilin, un cliente ruso de Fabio, y a su posible relación con la Bratvá.
Poco más
tarde, en Ciudad Juárez, asesinan a Manuel Mateos, pequeño traficante de drogas
que es primo de Lupe Rodríguez, exmujer de Frank Becker, el propietario de la
cabaña donde se hospeda James Palmer…
Así, poco a
poco, La Sorpresiva Cabaña nos conduce a través de las pasiones y
contradicciones humanas: encontrar el amor, la verdad, el ansia de justicia; y,
como inseparable contrapunto, las oscuras aguas de la corrupción, la ambición
sin límites, el blanqueo de capitales, los vertidos ilegales, el tráfico de
drogas y, en general, por el proceloso océano de las mafias.
Arturo Daussà
Arturo Daussà Lapuerta, nace en Barcelona en 1945,
estudia economía y desde muy joven se convierte en emprendedor y monta sus
propios negocios dirigidos a variados mercados y ubicados en distintos países.
Esta labor profesional la compatibiliza con sus
grandes aficiones, la náutica, la lectura y, como resultado de esta última, la
escritura.
Hasta la fecha ha publicado:
·
Mare
Nostrum
·
Icono
de Corcho
·
Vivir
al Filo
·
Aisake
·
El
Solitario (Primer
Premio Relato Corto Tamariu)
·
Nada
es lo que Parece
·
Dime
la Verdad
·
Maldita
Maquina de Fotos
·
La
Primera vez, y otras historias
·
Dos
Soles (Primer
Premio Alfonso Camín)
·
Diario
de un Confinado
Para ampliar información sobre
todas ellas y sobre el propio autor visitar: arturodaussaescritor.com
ISBN
978-84-121519-2-3
PVP 20,00 € (IVA INCLÒS)
FORMAT 140x205 mm
PÀGINES 296
IDIOMA CATALÀ
COL·LECCIÓ SOLEIA - 4
ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB
SOLAPES
PRÒLEG: RICARD RIPOLL
El llibre de Jaume Lloret ens
presenta una època que és la que ha format el tarannà de Joan Fuster. I ens la
presenta des de l’òptica d’un metge de poble que ha viscut un moment
privilegiat i convuls, el de les primeres eleccions democràtiques.
D’aquesta manera podem seguir el doble fil d’una història
que ens aporta un coneixement de la política local a la qual ha estat
confrontat l’autor d’aquest llibre i en Joan Fuster, i també, a través de les
relacions del metge amb el pacient, podem descobrir una part de la vida més
quotidiana de l’“homenot” de Sueca.
Jaume Lloret
Jaume Lloret Solves (Sueca, 1944) va ser
el primer alcalde democràtic de Sueca, de 1979 a 1980, encapçalant la llista
del PCPV-PCE i Regidor del mateix Ajuntamentde 1983 a 1999, per UPV i EUPV. Va
ser amic i metge de capçalera de Joan Fuster de gener de 1972 fins al dia que
va morir (21 de juny de 1992). Ha publicat diversos llibres de memòries i de
reflexions en els quals recupera el passat d’un poble i les vivències d’unes
generacions arrelades a la terra. També ha col·laborat en l’edició de llibres
com Nosaltres els fusterians o De Marx a Gramsci: del pensament a
l’acció.
ISBN 978-84-948174-2-7
PVP 18,00 € (IVA INCLUIDO)
FORMATO 150x220 mm
PÁGINAS 84
IDIOMA CASTELLANO
COLECCIÓN NUEVA BIBLIOTECA ÍNTIMA - 4
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS
El original de este libro de Alejandra
Pizarnik, Nombres y figuras. Aproximaciones, lo leí por primera vez
un verano de finales de la década de los años 60, desnudo y con las aguas del
Mediterráneo hasta la cintura. Estaba en Palma de Mallorca, muy cerca del
barrio de La Bonanova, lugar donde en aquellos días vivían Camilo José Cela y Antonio
Fernández Molina. Y sería éste quien me entregó Nombres y figuras, escrito a máquina, con caracteres negros sobre
folios de papel (26,5 x 20,5 cm) muy fino y de color verde. Aún conservo este
original en mi archivo. Y en estos días (finales de 1999) en que se le rendirá
un homenaje a Alejandra Pizarnik, en un Encuentro de Poetas en Málaga, busqué
el original y lo acaricié entre mis manos, y entonces tuve que recordar días
pasados y sentir como un estirón o temblor por todo mi cuerpo, sí, como una emoción
que no puedo ni deseo describir ahora y aquí. También
por aquellos días y en Barcelona, me cuidaba de una pequeña editorial
(editorial para inmensas minorías),
que se conocía bajo el nombre de Colección
La Esquina. Bimestralmente editaba un título. El de Alejandra Pizarnik
salió con el número 11, en 1969.
Antonio Beneyto
Alejandra Pizarnik
Nació
en Buenos Aires en 1939. En 1954 ingresó en la Facultad de Filosofía y Letras
de su ciudad natal para cursar la carrera de Filosofía que abandonó por la de
Letras (1955-1957), la cual también abandonó por estudios de pintura con Juan
Batlle Planas. Vivió cuatro años en París, de 1960 a 1964. Perteneció al comité
de colaboradores extranjeros de la revista Les
Lettres Nouvelles. Y colaboró en algunas de las principales revistas de
Europa y América Latina: Nouvelle Révue
Française, Les Lettres Nouvelles,
Tempo Presente, Humboldt, Mito, Sur, Diálogos, Temas, Zona Franca, Mundo Nuevo,
Papeles de Son Armadans, Sh’ir, Outcry, Imagen,
etcétera. Tradujo poemas de Antonin Artaud, Henri Michaux, Yves Bonnefoy (en
colaboración con Ivonne A. Bordelois), Léopold Sedar Senghor i Aimé Césaire. A
partir de 1962 escribió numerosos ensayos de crítica literaria.
https://www.solidaridaddigital.es/noticis/la-gran-herida-de-pizarnik-fue-la-soledad-de-su-gran-proyecto-vital-y-artistico
ISBN 978-84-124121-7-8
PVP 20,00 € (IVA INCLUIDO)
FORMATO 150x220 mm
PÁGINAS 270
IDIOMA CASTELLANO
COLECCIÓN NUEVA BIBLIOTECA ÍNTIMA - 5
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS
La poesía de Caulfield es Aquí aparecen, de nuevo: son estas criaturas de Beneyto, tan fáciles de ver
en su impacto óptico, tan difíciles de describir en palabras y sensaciones; muy
fáciles –y muy difíciles a las vez–, toda una vida con ellas de ver y de
describir y de materializar para Beneyto, que ha conquistado estos seres en la
zona de lo que Cirlot llamaba El no mundo.
Explosiones, destellos, apéndices como espadas –“¿Espadas como labios?”–, trazos
suavísimos que escapan de sí mismos o trazos-proyectiles a lo absoluto. El
visionario prosigue su alucinado soliloquio / pluriloquio / loloquio con lo
inimaginable esencial, entre el sobresalto y la maravilla, entre lo pánico y
los poderes de la plástica: un reencuentro con lo esencial.
Texto de entrada de Pere Gimferrer, “Prolegónomos”.
Antonio Beneyto
Pintor,
escultor y escritor, de origen manchego, nació en Albacete. Empezó su carrera
artística y literaria en Palma de Mallorca, en torno a Papeles de Son Armadans, donde conoció a Robert Graves, Camilo
José Cela, Antonio Fernández Molina y Cristóbal Serra, entre otros. Más tarde,
en febrero de 1967, se trasladó a Barcelona, donde dirigió la colección de La
Esquina, en la que editó libros de Juan Ramón Jiménez, Max Aub, Ramón Gómez de
la Serna, Juan-Eduardo Cirlot, Joan Brossa, Carlos Edmundo de Ory… En la
colección Ocnos de Barral Editores editó la antología El deseo de la palabra, de Alejandra Pizarnik, de la que fue
su introductor en España. Paralelamente fue haciendo obra propia y colaboró en otras
editoriales como Lumen, Grijalbo, Bruguera y Ediciones Picazo. Entre sus obras
destaca el grupo de narrativa, ensayo y libros de talante realista, que inicia
con Una
gaviota en la Mancha, su primera obra, y los textos de filiación
postista y surrealista, de corte mágico y onírico, como Los chicos salvajes o Cartas
apócrifas. Pero también es autor de libros autobiográficos, como Diario
del artista suicida, de
textos políticos, como Censura y política en los escritores
españoles, y textos críticos,
como Escritos
caóticos. Entre sus textos y poemas en prosa o en verso, se destacan Textos
dentro de un espejo morado, Un bárbaro en Barcelona, Còdols
en New York, y Tiempo de Quimera, este último una
especie de poema cinematográfico. Su obra pictórica ha sido recogida en libros
como Beneyto,
creador postista. Y también una valoración global del autor, como
creador literario y plástico, se halla en Beneyto, hacedor poliédrico (cine-literatura-pintura), coordinado por Jaime D. Parra y
publicado por la revista Barcarola de
Albacete (núm. 78, noviembre, 2012). Y por esa época se realiza el film de
Adriana Hoyos Beneyto desdoblándose, con que forma el estudio más completo y
variado sobre su obra. Y brillante es su antología (poesía y prosa) El
retorno de Antonio Beneyto, coordinada igualmente por Jaime D. Parra (Ònix,
2017).
