ISBN          978-84-126604-2-5

PVP           20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT    210x250 mm

PÀGINES   126

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ ART LAND - 8

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

Tancats a casa i dins de nosaltres mateixos, miràvem el món i el món no ens mirava, ens transformava. El desconeixement incrementava el desconcert, la minva de verins adobava la natura; volíem fer i no sabíem què ni com, esperant desesperàvem, però de cop vàrem trobar un corriol per sortir del tancament. Consistia a respondre amb pensaments i versos a la pintura, que puntualment, cada setmana rebíem per mail. Vam aprofitar la primera oportunitat per a mostrar-la en públic. Van ser molts els qui van plantar cara a la por i van assistir a l'espectacle, el van aplaudir i agrair i els va ser escletxa per fugir del mal i repensar la vida. Ara us fem a mans, aquella creació que ens va fer revisar la trajectòria vital, planificar i no oblidar.

POEMES DE NATI SOLER ALCAIDE, MIREIA JUANOLA I OLGA XIRINACS. IL·LUSTRACIONS DE JOAN DESCALS. ANÀLISI DE JORDI GUARINOS.

Joan Descals i Esquius

Sant Fruitós de Bages (1933). Fill de pagesos i mancat de l’avantbraç dret de naixement, estudia Batxillerat a Manresa i es llicencia en Filosofia i Lletres, secció Germàniques, a la Universitat de Barcelona. El 1966 es casa amb Gertrud Thiefes van der Broeck de Aachen (Renània). El 1974 és professor d’anglès a l’Institut Baix Penedès, del Vendrell, fins al 1982. El 1980 entra, com a diputat, al Parlament de Catalunya i hi roman fins al 1995 amb un interval de tres anys que el deixa per ser nomenat director General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El 1995 retorna a l'Institut del Vendrell fins a la jubilació. És pare de tres fills. Des de la seva infància fins avui ha tingut una gran passió pel dibuix i la pintura. Ha viatjat per Europa i ha visitat museus i exposicions. Va rebre lliçons magistrals d’Alfred Figueras. Des de molt aviat i fins avui, ha interpretat sobre paper, tela, fusta, pedres, ceràmica, vidre... obres de poetes catalans com Gabriel Ferrater, Vinyet Panyella, Antoni Marí, Olga Xirinacs, Nati Soler, Lluís Calderer, Joan Perucho, Joan Vinyoli, Jordi Pàmies, Carles Duarte, Pere Gimferrer, Jordi Valls… S’han publicat llibres de poesia amb interpretacions seves d'autors com: Salvador Espriu, Rosa Fabregat i Roser Guasch. Ha exposat a Alemanya, França, Anglaterra, Argentina i Catalunya. Les seves obres poden ser trobades en col·leccions particulars a Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Argentina, França, Catalunya… Durant més de quinze anys ha estat dibuixant els vestits dels DIABLES i els DIABLONS del Vendrell, i ha pintat els vitralls del temple del Vendrell i l'Església de Sant Vicenç de Calders. En aquests temps n’està treballant juntament amb les poetes Nati Soler i Olga Xirinacs la interpretació de les BARRAQUES de PEDRA SECA existents en el seu terme.

Olga Xirinacs i Díaz

Escriu a Tarragona. També a Mont-ral. És professora de piano. Ha publicat 86 llibres i 300 contes per a adults i infants. Té els premis més importants de la Literatura Catalana: Sant Jordi; Carles Riba; Premi de la Crítica (2); Sant Joan; Ciutat de Palma; Josep Pla; Sèrie Negra (Planeta), i altres. Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Creu de Sant Jordi. Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona. Participa en moltes iniciatives socials ciutadanes.

Nati Soler Alcaide

Viu a Llorenç del Penedès i hi va néixer el 1959. Atreta per la literatura des d'abans de saber de la seva existència; es recorda, ja de molt petita, demanant constantment als pares que li expliquessin o llegissin un conte més, escoltant lletres de cançons o inventant històries i a la fi redactant-les. Estima la poesia per damunt de la resta de gèneres i la recerca quan llegeix qualsevol text i en la quotidianitat. Llegir és precisament la seva altra gran passió. Durant el tancament, obligat per la pandèmia, va experimentar la contradicció permanent de sentir-se feliç perquè podia dedicar tot el seu temps a les dues activitats que la fan més feliç; escriure i llegir i alhora estava preocupada i sensibilitzada, com tothom, per la situació sanitària mundial. Està convençuda que l'art millora la vida i que, com la vida, evoluciona i es genera contínuament; és per aquest motiu que ha treballat amb companys conreadors d'altres disciplines com: un expert en pedra seca, una compositora, pintors, fotògrafs i actors. També és membre activa del grup Art Polièdric i ha escrit en diverses revistes. Ara ho fa a Portal Nou. La major part de les obres se li han publicat per haver obtingut algun premi literari. Li han editat setze llibres, cinc dels quals són il·lustrats, també ha col·laborat en quinze llibres col·lectius. Considera un privilegi participar a Ens n'hem sortit?, per la vàlua dels seus coautors i lamenta el fet que el va provocar. Pretén no oblidar les conclusions i reflexions que s'hi recullen perquè l'agent provocador no és mort, només dorm i posseeix una enorme capacitat de transfiguració.

Mireia Juanola i Codina

Barcelona (1964). Llicenciada en psicologia, especialista en Psicologia Clínica i lingüista. Implicada en l’associacionisme i els moviments socials, és autora del llibre Un nou país. Una nova política (Pagès Editors, 2015) que aporta noves idees sobre les necessitats humanes i una imprescindible nova organització política, per a una societat basada en els valors. Professional de trinxera, busca respostes a les incongruències d’una societat plena de contradiccions i d’injustícies. També participa periòdicament en diaris digitals i, en els seus moments de lleure, escriu poesia. Poeta amateur, ha participat en diversos recitals de poesia, i escriu particularment de forma espontània en el que anomena «Poesia de sensació» en què la poesia esdevé l’art de convertir els mots en emocions i sensacions; es tracta d’arribar a la comprensió dels poemes a través dels sentits, poemes que han de ser sensitius i emocionals i s’han de copsar des de dins el cor. Per a ella la poesia és «... fer que el lector pugui sentir l'emoció que li transmet la paraula a dins seu, en la seva pell, experimentar-ho, com qui menja un guisat "esferificat", d'aquests moderns, en què l'experiència emocional t'exploti dins de l'ànima, et sacsegi per dins i t'obri a noves dimensions espirituals!».

Jordi Guarinos Oltra

Alzira (1971). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili. S’especialitza en cardiologia a l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Posteriorment, desenvolupa la seva tasca com a cardiòleg a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Ben aviat s’adona de la importància d’integrar els aspectes científics i humanistes a la seva tasca de metge. Per això s’interessa a aprendre i formar-se en diferents disciplines orientades a obtenir una visió més completa, holística, de la naturalesa humana. Actualment, compagina la seva activitat com a metge amb l’acompanyament a les persones durant els processos de canvi i transformació personal.

ISBN            978-84-124956-9-0

PVP             16,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO    150x190 mm

PÁGINAS     168

IDIOMA       CASTELLANO

COLECCIÓN POESIA ESQUERDA - 4

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

Entre “Luces y mareas” discurre esta nueva aventura literaria que quiero compartir con todos vosotros. Las luces que iluminan los sentimientos mas puros que anidan en cada uno de nosotros y que, con su ausencia, llenan de sombras los más recónditos recovecos de nuestra alma. Y junto a las luces, las mareas de los vaivenes emocionales que, al albur del destino, nos conducen a orillas inesperadas, peligrosos escollos o pacíficos remansos, en el “vuelo sin retorno hacia el océano” que implica la entrega al ser amado. Todo ello lo he tratado de recoger en este poemario que supone una erótica, pasional y, a la vez, honda reflexión sobre uno de los más grandes misterios del ser humano, quizás, el mayor: el amor, la principal característica que nos hace ser lo que somos por encima de los demás seres vivos.

Te invito a adentrarte en los frondosos bosques de pasiones que inundan mis versos, a soñar con las aves migratorias que vuelan hacia otros horizontes de esperanzas y a descubrir en tu interior ese, a veces desconocido, rincón de sensibilidad que, quizá, ni siquiera imaginabas poseer porque, al fin y al cabo, “somos lo que somos, a pesar de las flores en la cabeza, de los pájaros en el estómago, de las hormigas en el pubis y las libélulas en el corazón”, seres enamorados. ¿Vienes conmigo?

Isabel Esteban

Me llamo Isabel Esteban y soy de Zaragoza. Desde muy niña he sentido la necesidad de expresarme a través de la escritura y la pintura, dando mis primeros pasos en revistas escolares. Aunque mis estudios y trayectoria profesional se volcaron hacia el ámbito del Derecho, ejerciendo como Consultora en protección de datos personales, siempre he permanecido vinculada al mundo literario. En mi época universitaria descubrí la pasión por recitar mis poemas a través del proyecto “Poesía en el campus”, del cual fui una de las principales impulsoras.

Actualmente, soy miembro de la Asociación Aragonesa de Escritores, de la Asociación Poética Aragonesa Bonhomía, de la Asociación Zaraletras y de la Asociación cultural La Casa de Zitas, y participo en numerosos eventos poéticos en los que disfruto del placer de compartir mi poesía a través de mi voz. 

En 2021, por fin pude hacer realidad mi sueño de publicar mi primer poemario, “Si me das presencia”, ilustrado con mis propios dibujos a carboncillo y que va camino de su tercera edición. Asimismo, formé parte de la antología de nuevos poetas españoles, “Voces para un futuro”, ambos libros editados por Ondina Ediciones. 

En 2022 formé parte de la antología “Insumisas y poetas” publicada por la editorial Nautilus. Recientemente, también ha visto la luz la antología “Voces en el viento” (Zarracatalla poética) y estoy a la espera de que salgan a la luz otras 2 antologías en las que se me ha invitado a participar. 

Además, he publicado poemas en revistas digitales nacionales e internacionales.

Podéis encontrarme en las redes sociales, donde publico asiduamente, a través de mi alter ego, Isamar de Fondo. También colaboro a menudo con la Asociación Arte Poética Latinoamericana mediante intervenciones radiofónicas y audiovisuales. 

De aquí en adelante espero poder seguir avanzando en esta comunión perfecta entre la palabra y el dibujo, desde cualquiera de sus manifestaciones, puesto que me permiten desarrollar mi naturaleza esencialmente ecléctica.

ISBN           978-84-126604-0-1

PVP            18,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT   150x210 mm

PÀGINES   172

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ SLOW READING - 7

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

“Ho sento, Martí, ho sento molt”, deia la nota que va trobar al damunt de la taula del menjador, al costat de les claus de casa. I prou. Ella se n’ha anat i en Martí no ho entén, no se’n sap avenir. En Joan, l’amic de tota la vida, mira de fer-li costat en el seu descens a l’infern. Tot i que en aquest triangle d’amor, amistat i dolor les coses no són ben bé com semblen.

 

Josep Saurí

Josep Saurí (Palafrugell, 1967) ha fet de periodista més de 30 anys, primer a El Punt i després a El Periódico de Catalunya. Aquesta és la seva primera obra de ficció.

ISBN           978-84-126604-1-8

 PVP             20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT      150x210 mm

PÀGINES     162

IDIOMA       CATALÀ

ENCUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

Els Amics de la UNESCO de Lleida conjuntament amb els Homes i Madones de Paratge de Lleida se sumen a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que des del 1999 es commemora el 21 de març per iniciativa de la UNESCO. A casa nostra la Institució de les Lletres Catalanes ho celebra destacant un poema en català que, en una celebració popular, cultural i carregada d’accions poètiques es difon també en més d’una vintena d’idiomes.

Aquest llibre, que es publica cada març, té caràcter anual i entra en el panorama poètic per donar veu a nous talents tot i que recull també altres veus més expertes. Coincident en l’homenatge i commemoracions de la ILC, aquest any recordant al Rector de Vallfogona, en Francesc Vicent Garcia, de qui recordem els 400 anys de la seva mort.

El poemari es fa en benefici dels refugiats.

El llibre recull els poemes de quasi quaranta poetes.

 

ISBN          978-84-124956-5-2

PVP           20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT    190x250 mm

PÀGINES   90

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ ART LAND - 7

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

El centenari del naixement d’un artista esdevé una excel·lent avinentesa per recordar la seva memòria i els trets més remarcables de la seva personalitat. Aquest Diccionari pretèn apropar-se a la biografia de Xavier Valls a través d’un ampli estol de persones, indrets i fets que l’autoretraten. Ell en el mirall dels altres.

Els textos son obra de Luisa Valls o extractes del mateix Xavier Valls. Les col·laboracions encomanades expressament per aquest Diccionari tenen la signatura de cada autor al final del text respectiu de cada entrada. La resta son obra de Josep Miquel Garcia, que ha tingut cura en l'edició d'aquest llibre.

Xavier Valls 

Xavier Valls (Barcelona 1923-2006) va ser un pintor barceloní, del barri d’Horta, català, de l’Escola de París. Cercant una escena artística més lliure i esperonadora viatja a París l’any 1949, com molts altres creadors de la seva generació, gràcies a una beca de l’Institut Français de Barcelona. Dos anys abans, el 1947, havia estat membre fundador del “Cercle Maillol”, entitat que tant va ajudar als joves artistes de postguerra. A diferència de molts dels seus companys becats, Valls va decidir quedar-s’hi, i va viure a París on va dedicar la seva vida, plena, a la pintura, amb una obra molt personal, íntima, poètica i metafísica. L’any 1951 va instal·lar el seu taller i vivenda en un edifici del Quai de l’Hôtel de Ville, amb vistes privilegiades a la Catedral de Notre Dame, que han estat inoblidables per tots aquells que l’han visitat. El 1958 es casa amb Luisa Galfetti, formant una família que creix en nombre i vincles. Valls no deixa de tenir un peu a Barcelona, on exposa i, d’ençà del 1964, viu temporades a la casa que compren al barri d’Horta, que conserva una harmonia amb la seva pintura. El 1963 treballa amb la galerie Henriette Gomès, recomanat per Daniel-Henry Kahnweiler. Realitzarà vuit mostres individuals en aquest mític espai, que representava també l’obra de Balthus. Quan Henriette mor, Valls exposarà a la prestigiosa galeria Claude Bernard. Mostres a les galeries Juan Gris i les impulsades per Miguel Fernandez Braso a Madrid i a Artur Ramon de Barcelona permeten resseguir la seva evolució artística. L’any 1981 fa la seva gran antològica al Museu Ingres. El 1982 a la Biblioteca Nacional de Madrid i el 1985 al Museu d’Art Modern de Barcelona. El 2013 la Fundació Vila Casas li dedica una nova retrospectiva. És l’època dels honors amb distincions com “Chevalier dans l’ordre des Arts et des Lettres del 1979, que s’amplia a “Officier” el 1989, i “Commandeur” el 2000, la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes” el 1993. L’any 2000 rep de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. El 2003 Quaderns Crema publica les seves memòries La meva capsa de Pandora, on apareixen tots els personatges i indrets d’aquest Diccionari.

El Barri d’ Horta era la casa i el jardí on a Xavier Valls li agradava passar l’estiu. Naturalment portava dins l’Horta de la seva infantesa i joventut, un barri al límit de la ciutat envoltat de masies, camps, vinyes, ametllers i garrofers. Cada any que hi tornava trobava un canvi: els plàtans de la carretera tallats, les masies enderrocades, noves construccions, noves carreteres... I per això es refugiava en la pau i la verdor del seu jardí, en una habitació on pintava moltes aquarel·les, en les fruites de l’estiu, en els objectes que hi havia a casa o en algun racó del jardí o de la casa. Va romandre sempre fidel a aquest barri i a tots els amics que encara hi vivien (els Matas, els Durall, els Matute, els Martí, etc.). “Fidel encara al seu nom quan jo hi vaig néixer, Horta era un poble envoltat d’horts i masies que van desaparèixer amb la construcció de les rondes quan es van fer els Jocs Olímpics de Barcelona. Un paisatge idíl·lic, on l’aire que es respirava era pur i les acàcies, salvatges, i els garrofers i els ametllers deixaven transparentar el verd fosc dels cimalls dels grans cedres d’alguna de les propietats d’estiueig. Les vinyes s’enfilaven suaument pels desnivells creats pels torrents fins als boscos de ponent de les carenes de Collserola. Des de qualsevol miranda, la part baixa d’Horta —la del poble vell, tan autèntica— i la part alta —la dels estiuejants barcelonins— gaudien de vistes sobre la plana fins al mar. La meva casa natal era, com totes les del carrer, de ben abans de la fi del segle XIX: una construcció de tres plantes, sense pretensions, però amb aquell encant que tant va apreciar quan la va comprar la meva àvia materna. La façana, amb balcó i finestres, era de color rosat i donava al lateral de l’església i la rectoria. El que més n’enyoro és el petit jardí que la meva mare cuidava amb tant d’amor i on jo descobria les primeres violetes, les primeres roses, les primeres dàlies mentre admirava els tendres brots de les dues pruneres del fons del jardí tot esperant la florida i la fruita madura...” El 1964 prenen possessió de la casa nova d’Horta, que era prop de la dels seus pares.

ISBN           978-84-124956-7-6

PVP            18,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT   145x195 mm

PÀGINES   142

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ ÒNIX POESIA - 14

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

Estimats anònims és un poemari de Mireia Farriol de vint-i-cinc poemes escrits en català, autotraduïts al castellà Amados anónimos, traduïts al francès Amours anonymes per Sílvia Farriol i, a l’anglès Anonymous loves, per Jacqueline Minett.

Els seus amors són les petites coses o com diu: El vent lleu que entra per la finestra/ refreda el pastís tebi, el te calent/ ajuda a passar la pàgina del temps.

 

Però ¿què passa si decidim fer un salt i canviar les paraules, modificar-ne l’ordre, o el sistema de referències? Heus aquí que entrem, de sobte, en la metafísica de la traducció. Mireia Farriol ha volgut temptar els seus poemes amb l’absència de la llengua (o d’una llengua única, absoluta, exclusiva): posar-los davant uns miralls on les paraules que els donen sentit desapareguessin, travessessin l’espill i esdevinguessin, gràcies a la màgia de les traductores, no sols tot un altre sistema gramatical de mots (això per descomptat) sinó, sobretot, un altre sistema d’evocacions. Mireia Farriol ha esdevingut Jacqueline Minett o Sílvia Farriol, o ella «mateixa» en un mirall que s’encén amb quatre colors que es barregen per fer una proposta colpidora, original.                                                                                    Francesc Parcerisas

Mireia Farriol Gil

Mireia Farriol Gil (Barcelona 1943). Metgessa especialista en Anàlisis Clíniques i Doctora en Bioquímica.

Autora dels poemaris, Adagio, allegro ma non troppo, lento, (Stonberg Ed. 2013). Hágase según arte (català-castellà, Ed. Carena-Acidalia 2014). A la col·lecció d’ÒNIX Poesia Cadències (2015) i En l'angle de la tarda (2017) amb el grup poètic enVers (Homenatge a la poeta M. Abelló). Dies d'abelles i sabó, (Stonberg Ed. 2017). Espejos de la memoria/ Miralls de la memòria, Pilar Plaza, traducció al català (Stonberg Ed. 2018). Síntesi (d’ÒNIX Poesia 2019). NUA (Stonberg Ed. 2021).

Participant en la recopilació poètica de referents femenins Dones, arbres i poesia a cura de Marta Pérez i Margalida Capellà amb el poema Garrofer solitari (Voliana Edicions, 2021).

Mereixedora dels premis literaris: Flor natural als Jocs Florals de Calella, Parlem de dos (2016). Primer premi del 28è concurs de Nou Barris, Selènic (2016). Primer premi Miquel Martí i Pol (CCOO), Declaració de principis (2016).

http://lanauseacatala.blogspot.com/2023/04/critica-literaria-estimats-anonims-de.html

 

ISBN          978-84-124956-4-5

PVP            22,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT    200x245 mm

PÀGINES   296

IDIOMA     CATALÀ

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

Dia a dia, des del quinze de març al vint-i-dos de juny del 2020, 100 DIES de cuina i gastronomia. Vet aquí la crònica d'un confinament. El que va escollir l'autor d'aquest CONFITAT A LA CUINA: cada dia una recepta mentre assistíem atònits al retorn de les grans epidèmies, que ‒ingenus com som‒ hom creia haver deixat enrere. En lloc d'explicar contes com els personatges d'El Decamerò, l'autor va optar per cuinar un plat diari per als qui amb ell compartien la reclusió i a la vegada oferir, per mitjà d'internet, als amics i coneguts el resultat dels records i les reflexions, però també el de les relectures a què l'abocaven les receptes.

Ara, dos anys després convertits en llibre, aquells rengles que no pretenien ser assaig ‒perquè, sense cap guió previ, van ser escrits des de l'espontaneïtat del dia a dia‒ mostren amb franquesa el biaix de la personal i entusiasta fal·lera per la cuina i la gastronomia de l’autor de 100 DIES CONFITAT A LA CUINA. Dèria que és fruit d'una determinada educació alimentària i alhora de moltes hores amorosament esmerçades vora els fogons i els llibres de cuina. Hores en què l'autor ha anat incorporant la que per raons familiars i de sentiment també ha sabut fer seva: la cuina balear ‒i en especial la menorquina‒ i, en una mesura més discreta, el també engrescador cuinejar d'altres terres de cultura catalana així com algunes fórmules d'origen vari que també li tenen robat el paladar.

Josep Cuello Subirana

Josep Cuello Subirana (Manresa, 1948) és doctor en biologia i escriptor. Els darrers títols que ha donat a la premsa són La capsa de Dillenius (novel·la) i Guia urbana (poesia) del 2020 i la biografia Metge a Menorca: Simon Vidal Sintas (Maó, 1899-1950) publicada a Ciutadella el maig de 2021.

ISBN             978-84-124956-6-9 

PVP               18,00 €  (IVA INCLUIDDO)

FORMATO     150x220 mm

PÁGINAS      344

IDIOMA        CASTELLANO

COLECCIÓN ETIQUETA NEGRA - 7

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

Arturo Daussà acostumbra en sus novelas a invitarnos a navegar por un mar lleno de inquietudes, un océano de lectura interesante; sencilla, pero no exenta de detalles, y que, al concluir, nos obliga a plantearnos preguntas sobre las corrupciones de nuestra sociedad que se destapan de forma inevitable en cada una de sus historias.

En La Sorpresiva Cabaña asistimos a la travesía vital de James Palmer, un expolicía y detective privado de Chicago que enfrentado a tormenta existencial de los cuarenta y abandonado por su antigua novia se plantea todo lo que ha considerado esencial en su vida: sus relaciones sentimentales, el valor de la moral, la justicia, la ética y la ley, y la hasta ahora incuestionable sujeción a las normas establecidas que le mantiene en una constante discrepancia con su socio, Fabio Petrini.

Para meditar y encontrar respuesta a sus inquietudes, James viaja hasta Indian River para hospedarse en una cabaña a orillas del Burt Lake y pasar unos días pescando. Allí, entre la comunidad que habita en esta pequeña ciudad, conoce a Cady Kalme, una bella y enigmática mujer que cambiara su vida.

Mientras tanto, Battista Mancini, periodista residente en Italia y amigo íntimo de Fabio Petrini es asesinado en Milán tan solo unos días después de que Fabio y él se vieran en esta ciudad italiana en referencia a una investigación que atañe a Alex Vasilin, un cliente ruso de Fabio, y a su posible relación con la Bratvá.

Poco más tarde, en Ciudad Juárez, asesinan a Manuel Mateos, pequeño traficante de drogas que es primo de Lupe Rodríguez, exmujer de Frank Becker, el propietario de la cabaña donde se hospeda James Palmer…

Así, poco a poco, La Sorpresiva Cabaña nos conduce a través de las pasiones y contradicciones humanas: encontrar el amor, la verdad, el ansia de justicia; y, como inseparable contrapunto, las oscuras aguas de la corrupción, la ambición sin límites, el blanqueo de capitales, los vertidos ilegales, el tráfico de drogas y, en general, por el proceloso océano de las mafias.

Arturo Daussà

Arturo Daussà Lapuerta, nace en Barcelona en 1945, estudia economía y desde muy joven se convierte en emprendedor y monta sus propios negocios dirigidos a variados mercados y ubicados en distintos países.

Esta labor profesional la compatibiliza con sus grandes aficiones, la náutica, la lectura y, como resultado de esta última, la escritura.

Hasta la fecha ha publicado:

·         Mare Nostrum

·         Icono de Corcho

·         Vivir al Filo

·         Aisake

·         El Solitario (Primer Premio Relato Corto Tamariu)

·         Nada es lo que Parece

·         Dime la Verdad

·         Maldita Maquina de Fotos

·         La Primera vez, y otras historias

·         Dos Soles (Primer Premio Alfonso Camín)

·         Diario de un Confinado

Para ampliar información sobre todas ellas y sobre el propio autor visitar: arturodaussaescritor.com

ISBN           978-84-121519-2-3

PVP            20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT    140x205 mm

PÀGINES   296

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ SOLEIA - 4

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

PRÒLEG: RICARD RIPOLL

El llibre de Jaume Lloret ens presenta una època que és la que ha format el tarannà de Joan Fuster. I ens la presenta des de l’òptica d’un metge de poble que ha viscut un moment privilegiat i convuls, el de les primeres eleccions democràtiques.

D’aquesta manera podem seguir el doble fil d’una història que ens aporta un coneixement de la política local a la qual ha estat confrontat l’autor d’aquest llibre i en Joan Fuster, i també, a través de les relacions del metge amb el pacient, podem descobrir una part de la vida més quotidiana de  l’“homenot” de Sueca.

Jaume Lloret

Jaume Lloret Solves (Sueca, 1944) va ser el primer alcalde democràtic de Sueca, de 1979 a 1980, encapçalant la llista del PCPV-PCE i Regidor del mateix Ajuntamentde 1983 a 1999, per UPV i EUPV. Va ser amic i metge de capçalera de Joan Fuster de gener de 1972 fins al dia que va morir (21 de juny de 1992). Ha publicat diversos llibres de memòries i de reflexions en els quals recupera el passat d’un poble i les vivències d’unes generacions arrelades a la terra. També ha col·laborat en l’edició de llibres com Nosaltres els fusterians o De Marx a Gramsci: del pensament a l’acció. 

ISBN             978-84-948174-2-7

PVP              18,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO    150x220 mm

PÁGINAS     84

IDIOMA       CASTELLANO 

COLECCIÓN NUEVA BIBLIOTECA ÍNTIMA - 4

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

El original de este libro de Alejandra Pizarnik, Nombres y figuras. Aproximaciones, lo leí por primera vez un verano de finales de la década de los años 60, desnudo y con las aguas del Mediterráneo hasta la cintura. Estaba en Palma de Mallorca, muy cerca del barrio de La Bonanova, lugar donde en aquellos días vivían Camilo José Cela y Antonio Fernández Molina. Y sería éste quien me entregó Nombres y figuras, escrito a máquina, con caracteres negros sobre folios de papel (26,5 x 20,5 cm) muy fino y de color verde. Aún conservo este original en mi archivo. Y en estos días (finales de 1999) en que se le rendirá un homenaje a Alejandra Pizarnik, en un Encuentro de Poetas en Málaga, busqué el original y lo acaricié entre mis manos, y entonces tuve que recordar días pasados y sentir como un estirón o temblor por todo mi cuerpo, sí, como una emoción que no puedo ni deseo describir ahora y aquí. También por aquellos días y en Barcelona, me cuidaba de una pequeña editorial (editorial para inmensas minorías), que se conocía bajo el nombre de Colección La Esquina. Bimestralmente editaba un título. El de Alejandra Pizarnik salió con el número 11, en 1969.  

                                                               Antonio Beneyto

        Alejandra Pizarnik

Nació en Buenos Aires en 1939. En 1954 ingresó en la Facultad de Filosofía y Letras de su ciudad natal para cursar la carrera de Filosofía que abandonó por la de Letras (1955-1957), la cual también abandonó por estudios de pintura con Juan Batlle Planas. Vivió cuatro años en París, de 1960 a 1964. Perteneció al comité de colaboradores extranjeros de la revista Les Lettres Nouvelles. Y colaboró en algunas de las principales revistas de Europa y América Latina: Nouvelle Révue Française, Les Lettres Nouvelles, Tempo Presente, Humboldt, Mito, Sur, Diálogos, Temas, Zona Franca, Mundo Nuevo, Papeles de Son Armadans, Sh’ir, Outcry, Imagen, etcétera. Tradujo poemas de Antonin Artaud, Henri Michaux, Yves Bonnefoy (en colaboración con Ivonne A. Bordelois), Léopold Sedar Senghor i Aimé Césaire. A partir de 1962 escribió numerosos ensayos de crítica literaria. 

https://www.solidaridaddigital.es/noticis/la-gran-herida-de-pizarnik-fue-la-soledad-de-su-gran-proyecto-vital-y-artistico

ISBN             978-84-124121-7-8

PVP              20,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO    150x220 mm

PÁGINAS     270

IDIOMA       CASTELLANO

COLECCIÓN NUEVA BIBLIOTECA ÍNTIMA - 5

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

La poesía de Caulfield es Aquí aparecen, de nuevo: son estas criaturas de Beneyto, tan fáciles de ver en su impacto óptico, tan difíciles de describir en palabras y sensaciones; muy fáciles –y muy difíciles a las vez–, toda una vida con ellas de ver y de describir y de materializar para Beneyto, que ha conquistado estos seres en la zona de lo que Cirlot llamaba El no mundo. Explosiones, destellos, apéndices como espadas –“¿Espadas como labios?”–, trazos suavísimos que escapan de sí mismos o trazos-proyectiles a lo absoluto. El visionario prosigue su alucinado soliloquio / pluriloquio / loloquio con lo inimaginable esencial, entre el sobresalto y la maravilla, entre lo pánico y los poderes de la plástica: un reencuentro con lo esencial.

Texto de entrada de Pere Gimferrer, “Prolegónomos”.

      Antonio Beneyto

Pintor, escultor y escritor, de origen manchego, nació en Albacete. Empezó su carrera artística y literaria en Palma de Mallorca, en torno a Papeles de Son Armadans, donde conoció a Robert Graves, Camilo José Cela, Antonio Fernández Molina y Cristóbal Serra, entre otros. Más tarde, en febrero de 1967, se trasladó a Barcelona, donde dirigió la colección de La Esquina, en la que editó libros de Juan Ramón Jiménez, Max Aub, Ramón Gómez de la Serna, Juan-Eduardo Cirlot, Joan Brossa, Carlos Edmundo de Ory… En la colección Ocnos de Barral Editores editó la antología El deseo de la palabra, de Alejandra Pizarnik, de la que fue su introductor en España. Paralelamente fue haciendo obra propia y colaboró en otras editoriales como Lumen, Grijalbo, Bruguera y Ediciones Picazo. Entre sus obras destaca el grupo de narrativa, ensayo y libros de talante realista, que inicia con Una gaviota en la Mancha, su primera obra, y los textos de filiación postista y surrealista, de corte mágico y onírico, como Los chicos salvajes o Cartas apócrifas. Pero también es autor de libros autobiográficos, como Diario del artista suicida, de textos políticos, como Censura y política en los escritores españoles, y textos críticos, como Escritos caóticos. Entre sus textos y poemas en prosa o en verso, se destacan Textos dentro de un espejo morado, Un bárbaro en Barcelona, Còdols en New York, y Tiempo de Quimera, este último una especie de poema cinematográfico. Su obra pictórica ha sido recogida en libros como Beneyto, creador postista. Y también una valoración global del autor, como creador literario y plástico, se halla en Beneyto, hacedor poliédrico (cine-literatura-pintura), coordinado por Jaime D. Parra y publicado por la revista Barcarola de Albacete (núm. 78, noviembre, 2012). Y por esa época se realiza el film de Adriana Hoyos Beneyto desdoblándose, con que forma el estudio más completo y variado sobre su obra. Y brillante es su antología (poesía y prosa) El retorno de Antonio Beneyto, coordinada igualmente por Jaime D. Parra (Ònix, 2017). 

ISBN             978-84-124956-3-8

PVP              17,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO    150x190 mm

PÁGINAS     170

IDIOMA       CASTELLANO

COLECCIÓN POESIA ESQUERDA - 3

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS

Sentir.

Si algo quieren el alma y el cuerpo, es sentir.

Sentir lo que sea, cualquier cosa, para evitar el desamparo de nuestra propia ausencia.

Sentir belleza.

Y si la belleza nace del desaliento, nos ayuda a creer que aún queda esperanza, que podemos recoger todos nuestros pedazos, empezar de nuevo y ser.

Ser + Sentir = Vivir.

Raquel Tasa Lorenzo

Raquel Tasa Lorenzo, aprendiz de todo, mujer, madre, poeta, novelista y tantas otras cosas. Impulsó y fue co-autora del libro “Una Nueva Maternidad” editado por ObStare, el primer libro en el que mujeres-madres de la red expresaban en papel sus inquietudes y reflexiones. Colabora en la revista “Roca de Migdia” en Mieres (Garrotxa).

Aquesta novel·la gira al voltant d'un assassinat comès a l'abric de la impunitat ocasionada per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, una mort la causa de la qual no va entendre de disputes polítiques, i sí de la venjança dictada per un odi enquistat. L'autor ens condueix pels senders d'aquesta història i les seves bifurcacions, tot acabant totes les peces per encaixar amb sorprenent exactitud.

Com en un joc d'ombres, l'afany dels seus familiars per trobar, anys després, les restes d'aquell home, són el fons sobre el qual es projecten molts altres assumptes. El relat és un testimoniatge de l'esforç per guanyar el futur, i un al·legat sobre la fermesa. Així mateix, és una reflexió sobre la solitud i el valor d'una conversa sincera amb un amic. Com també és un tribut als pobles matarranyencs, Vall-de-roures i Calaceit en especial.

Algunes pàgines destil·len una sensualitat ben aconseguida, demostrant l'autor uns dots magnífics a l'hora de construir escenes eròtiques. Però tot no és més que un pretext per poder parlar del tema principal que governa aquest llibre: l'amor, la cerca i la revolució que provoca la seva troballa.

Francisco Javier Aguirre

Logronyo, La Rioja, 1945. Escriptor de llarga trajectòria, ha format part al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris de l'Estat. Va residir a Terol durant deu anys (1978-1988), procedent de Madrid. Va ocupar primer la direcció de la Casa de Cultura (Biblioteca Pública, Arxiu Històric Provincial, Centre Provincial de Coordinació Bibliotecària) i després la direcció del Servei Provincial de Cultura i Educació del govern d'Aragó. Posteriorment es va traslladar a Saragossa, on actualment resideix, en ser nomenat Cap del Servei d'Arxius, Biblioteques i Museus al departament de Cultura i Educació del govern d'Aragó.

A més d'abundants publicacions de caràcter professional, i una trentena d'obres traduïdes de l'anglès, francès i italià, ha consolidat una obra literària d'ampli espectre, de caràcter molt personal, abastant tots els gèneres i estils. Entre els seus llibres destaquen Los duendes del Matarraña (1991), Tiempo de delirio (1993), Cónclave en Illueca (1995), Noches del Matarraña (2004), Tirana Memoria (2006), La dama del Matarraña (2009), Desertores de Dios (2012), Morituri (2012), Cupido en el Matarraña (2014), Iberterra, el nacimiento de una nación (2016), La otra vida de Los Amantes de Teruel (2017), El último infierno de Juan V. (2018), La jauría ciega (2020), Tierra de silencios. Memorial turolense (2021), Sinfonía del Matarraña (2021), i En busca del Lobo (2022). Amb anterioritat va publicar en català Los follets del Matarranya (2009) i Nits del Matarranya (2019).

Ha participat en una vintena de llibres col·lectius amb relats de temàtica diversa, alguns premiats o finalistes en concursos literaris. Ha col·laborat en nombroses revistes i publicacions periòdiques. Actualment ho fa de forma regular a Heraldo de Aragón i Aragón Digital. 

https://www.ugt.cat/les-noticies-de-llengua-i-treball-numero-55/

(article a la pàgina 63)

El que ella veu és una mena de documental poètic, un viatge per ciutats òrfenes, gairebé abandonades pels humans, on la narradora presencia escenes aterridores, com si sortissin d’un film d’horror, però que són d’una realitatangoixant. L’autora posa una una mirada commovedora, de vegades culpable, de vegades revoltada sobre les ruïnes i la mort, que es converteixen en els paisatges d'aquest viatge d’aflicció. El "Diari de la Ciutat dels Morts" ens transporta a la frontera de Mèxic i els Estats Units, en un lloc sòrdid i inquietant. Commoguda pel destí de les joves assassinades per centenars, per milers, la narradora ens presta els seus ulls que han vist massa, cremats per la sorra, la pols, el dolor. Es tracta d’un llibred’una gran sensibilitat i alhora d’una gran força, marcat per imatges magnífiques i emotives: "És el cant dels segles de les muntanyes de les sirenes de fang".  

Élise Turcotte

Poeta i novel·lista quebequesa, ÉliseTurcotte és una de les principals veus de la literatura quebequesa contemporània. Autora d'una obra polièdrica i constantment renovada, ha escrit diversos llibres de poesia, entre els quals La terre est ici, Sombreménagerie, Piano mélancolique, La forme du jour i À mon retour, totes publicades per les edicions Le Noroît. Les seves novel·les, entre les quals destaquen Le Bruit des chosesvivantes (El soroll de les coses vives, traducció de Lourdes Bigorra, Barcelona, Edicions de La Magrana, 2001), La Maisonétrangère, Guyana i L’Apparition du chevreuil, han estat aclamades per la crítica i han estat guardonades amb prestigiosos premis. Nascuda a Sorel el 1957, ÉliseTurcotte viu a Mont-real.