Els autors s’endinsen en un laberint filosòfic que vol sacsejar l’interior del lector a partir de les imatges i les paraules. Un art sensitiu i polièdric que amalgama la filosofia i la reflexió a partir de l’experiència sensorial viscuda en la lectura i la contemplació, tot un repte! El camí cap al coneixement sobre la condició humana, de llarg recorregut en l’art pictòric i la poesia per arribar a la comprensió viscudament des dels sentits i les emocions.

Mireia Juanola i Codina, Barcelona (1964). Llicenciada en psicologia, especialista en Psicologia clínica i lingüista. 

Implicada en l’associacionisme i els moviments socials, és autora del llibre Un nou país. Una nova política (Pagès Editors, 2015) que aporta noves idees sobre les necessitats humanes i una imprescindible nova organització política, per a una societat basada en els valors. Professional de trinxera, busca respostes a les incongruències d’una societat plena de contradiccions i d’injustícies. 

També participa periòdicament en diaris digitals i, en els seus moments de lleure, escriu poesia. Poeta amateur, ha participat en diversos recitals de poesia, i escriu particularment de forma espontània en el que anomena «Poesia de sensació» en què la poesia esdevé l’art de convertir els mots en emocions i sensacions; es tracta d’arribar a la comprensió dels poemes a través dels sentits, poemes que han de ser sensitius i emocionals i s’han de copsar des de dins el cor. 

Per a ella la poesia és «...fer que el lector pugui sentir l'emoció que li transmet la paraula a dins seu, en la seva pell, experimentar-ho, com qui menja un guisat «esferificat», d'aquests moderns, en què l'experienciació emocional t'exploti dins de l'ànima, et sacsegi per dins i t'obri a noves dimensions espirituals!»

Joan Descals i Esquius, Sant Fruitós de Bages (1933). Fill de pagesos i mancat de l’avantbraç dret de naixement, estudia Batxillerat a Manresa i es llicencia en Filosofia i Lletres, secció Germàniques, a la Universitat de Barcelona. El 1966 es casa amb Gertrud Thiefes van der Broeck de Aachen (Renània). El 1974 és professor d’anglès a l’Institut Baix Penedès, del Vendrell, fins al 1982. 

El 1980 entra, com a Diputat, al Parlament de Catalunya i hi roman fins al 1995 amb un interval de tres anys que el deixa per ser nomenat Director General d’Ordenació i Innovació educatives del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El 1995 retorna a l'Institut del Vendrell fins a la jubilació. És pare de tres fills. 

Des de la seva infància fins avui ha tingut una gran passió pel dibuix i la pintura. 

Ha viatjat per Europa i ha visitat museus i exposicions. Va rebre lliçons magistrals d’Alfred Figueras un cert temps. Des de molt aviat i fins avui, ha interpretat sobre paper, tela, fusta, pedres, ceràmica, vidre... obres de poetes catalans com Gabriel Ferrater, Vinyet Panyella, Antoni Marí, Olga Xirinachs, Nati Soler, Lluís Calderer, Joan Perucho, Joan Vinyoli, Jordi Pàmies, Carles Duarte, Pere Gimferrer, Jordi Valls… 

S’han publicat llibres de poesia amb interpretacions seves de Salvador Espriu, Rosa Fabregat, Roser Guasch. Ha exposat a Alemanya, França, Anglaterra, Argentina i Catalunya. Les seves obres poden ser trobades en col·leccions particulars a Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Argentina, França Catalunya…

Durant més de 15 anys ha estat dibuixant els vestits dels DIABLES i els DIABLONS del Vendrell, i ha pintat els vitralls del temple del Vendrell i l'Església de Sant Vicenç de Calders. En aquests temps n’està treballant juntament amb les poetes Nati Soler i Olga Xirinachs la interpretació de les BARRAQUES de PEDRA SECA existents en el seu terme.

Presentació de Josep Maria Forné:

Parlar de pecats, pecats capitals, ens porta directament a pensar en la religió i en la culpa. Hem viscut èpoques en què això de la culpa s’ha convertit en quelcom molt asfixiant i negatiu per al desenvolupament de les persones. Aquesta visió negativa de la culpa s’ha transmès als seus associats, els pecats. Però, són tan negatius els pecats i la culpa? Associades a la culpa hi van la responsabilitat, i amb ella la reparació, la reconciliació i el perdó. Algú allunyat de la religió, com Freud i la psicoanàlisi, dirà que la culpa és substancial a la psique humana i sense ella no és possible la vida social. Certament, en la mesura que no esdevingui un obstacle per al desenvolupament personal. Que també existeix com a trastorn mental. 

Així, doncs, què hem de pensar al voltant de la culpa i dels pecats? Tot seria més fàcil si no existís el Mal. Nietzsche, com un dels pilars de la postmodernitat líquida, ens diu que cal situar-se més enllà del bé i del mal. Vivim temps en què les definicions de les coses, incloses les definicions del bé i del mal, s’esmunyen com l’aigua que vols agafar en la mà. No hi ha contorns que permetin encabir definicions. Hem viscut èpoques en les quals l’encorsetament d’allò que es deia què està bé i què està malament ens asfixiava, i demonitzava persones i situacions per interessos socials, econòmics, polítics i d’altres. En general, però, sempre per interessos de poder. No obstant això, el poder continua essent-hi, i continua exercint-se. No ha desaparegut, per més que aquell encorsetament hagi canviat i avui creguem que res ens pot limitar. 

Com diu l’escriptor d’origen libanès en llengua francesa, A. Maalouf, viure sense principis ens dona la il·lusió de poder-nos enlairar infinitament, però no cap al cel, sinó cap al no-res. Si a això li afegim el que deia Z. Bauman, el pare de la idea de la modernitat líquida, quan li preguntaven si enyorava la solidesa, ell va respondre que encara hi havia un tercer estat de la matèria, el gasós. La manca de gravetat de l’ésser es farà, si ja no ho és, insostenible, manllevant el títol de la novel·la de M. Kundera. 

I és que el problema del mal existeix. Té responsable el mal? El mal físic, una malaltia, un tsunami, un terratrèmol, etc., tenim clar que no té responsable. Si més no, no té responsable amb caràcter personal. No hi ha intenció. La nostra mentalitat moderna no ens permet, gràcies a Déu, atribuir responsabilitat personal a aquests fenòmens. Des de Descartes sabem de l’autonomia del món com a substància. Però, i el mal que produïm les persones? Voluntàriament o involuntàriament. Hem de banalitzar aquest mal fins al punt de negar què és mal? No. En això hi ha responsabilitat personal. Hi ha víctima i botxí. I, per tant, hi ha d’haver reparació i perdó per poder mirar endavant. I si hi ha d’haver reparació i perdó, també hi ha d’haver culpa, sentiment de culpa. 

És a dir, no és tan fàcil bandejar el tema de la culpa, el dels pecats, el del perdó, el de la reconciliació, el del Mal, com voldria una certa modernitat líquida segons la qual tot s’hi val. No tot s’hi val. Com a mínim hi hem de pensar. Si per pensar-hi, a més, ens acompanya l’art de la pintura i del dibuix i el de la poesia, en aquest cas de la poeta Mireia Juanola i de l’artista Joan Descals, de ben segur que les nostres reflexions guanyaran en profunditat i gaudi estètic. A això és el que ens invita el llibre que teniu entre mans i al qual us convido a gaudir i a usar com a eina de reflexió i de pensament.

Francisco Javier Aguirre conoció la comarca del Matarraña-Matarranya hace más de cuatro décadas por razones profesionales. Pronto añadió el interés  personal. Fascinado por la zona, la ha recorrido incansablemente y ha escrito siete libros sobre ella. El primero, Los duendes del Matarraña, apareció hace 30 años, y alcanzó tres ediciones.

En esta Edición conmemorativa de la primera, se recogen además otros dos libros y los fragmentos de un tercero, bajo el título general de Sinfonía del Matarraña, con la estructura simbólica de una obra musical, por iniciativa del editor.

Los duendes del Matarraña y Noches del Matarraña tienen ya su versión catalana, hallándose en ese mismo proceso La dama del Matarraña.

En la colección THOT apareció, en 2014, su libro de relatos Cupido en el Matarraña.

FRANCISCO JAVIER AGUIRRE

 

Logroño (La Rioja), 1945.

Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad Complutense de Madrid.

Diplomado en Documentación por la Biblioteca Nacional de Madrid.

Ha pertenecido a los Cuerpos estatales de Archiveros y Bibliotecarios.

Ha publicado abundantes trabajos profesionales sobre su especialidad.

Ha traducido una treintena de libros en el campo de las humanidades.

Ha dirigido una docena de colecciones literarias en Madrid y Zaragoza.

Ha colaborado en multitud de publicaciones periódicas y revistas culturales.

Escribe y publica ensayos, estudios literarios y narrativa desde 1977.

Ha participado en numerosas antologías de relatos. Ha prologado un buen número de libros ajenos. Ha recibido varios premios y reconocimientos literarios.

Es colaborador habitual en los diarios ‘Heraldo de Aragón’ y ‘Aragón Digital’.

Sinfonía del Matarraña es la tercera obra que publica en la colección THOT.

 

La muerte del Habsburgo Carlos II, rey de España, el Día de Todos los Santos del año 1700, es el inicio de la arriesgada aventura de un fraile benedictino para ocultar el secreto más importante de la historia de la monarquía española.

En el año 2014 en la muy noble y leal ciudad de Barbastro, David, un joven licenciado en Historia, busca respuestas a un trágico y nunca explicado suceso familiar protagonizado por su bisabuelo Pablo durante la guerra civil española.

La muerte del Habsburgo Carlos II, rey de España, el Día de Todos los Santos del año 1700, es el inicio de la arriesgada aventura de un fraile benedictino para ocultar el secreto más importante de la historia de la monarquía española.

Ambos sucesos, separados por más de tres siglos, están directamente relacionados.

La respuesta que obtiene David, acompañado en todo momento de sus amigos Diego y Clara, resulta absolutamente sorprendente y su repercusión va mucho más allá del inicial entorno familiar.

PACO BOSCH

Aun cuando su familia ocupaba un piso de alquiler en la barcelonesa calle de Calabria, Paco Bosch nació en Barbastro (Huesca) en 1958 por expreso deseo de su padre.

Voraz lector desde muy joven, en 1980 se licenció en Historia Contemporánea por la Universidad Central de Barcelona al mismo tiempo que estudiaba chino en la Escuela Oficial de Idiomas de la Ciudad Condal. Años después obtuvo el título de Asesor de Inversiones y Financiación.

Tras dedicar más de cuatro décadas a su familia y a su trabajo como empleado de banca, hace tres años puso en marcha este proyecto literario que permanecía discreto, atento y esperando su oportunidad en un oculto rincón de su cerebro, desde que en segundo curso de carrera el profesor Carlos Martínez Shaw hizo un breve y sorprendente comentario sobre la muerte del rey Carlos II de España.

Aficionado activo e inquieto a la lectura, a la música, a la cocina y a las relaciones personales, esta es su primera obra publicada.

 

La evolución del autor en su estilo narrativo, y en la visión y los acontecimientos que han sucedido en el mundo en los últimos siglos, pueden ser una muestra de la genial destreza de estas historias aquí recopiladas. Son veintidós relatos escritos en los últimos 29 años. Varias de estas narraciones han sido leídas en emisoras municipales de radio y publicadas en algunas revistas. Abordan temas muy diferentes, y bastantes de los relatos se cimentan en parte en hechos reales, parte que está cuantificada en porcentaje al principio de cada uno de estos relatos. Otros son pura imaginación y otros, en definitiva, juegan con lo absurdo, lo imposible y lo inexplicable. Una pátina de humor adereza parte de las narraciones, ya sea de manera puntual, o de manera persistente en toda la narración. Unos son breves, otros menos breves y otros largos.

Los relatos no han sido colocados de manera aleatoria, sino que están ordenados en base a una serie de razones y a una serie de relaciones que hay entre algunos de ellos. Así, debido a estas relaciones existentes entre diversos relatos (conexiones en ocasiones tenues y poco perceptibles aparentemente, y en otras ocasiones, sólidas y claras) se recomienda leerlos en el mismo orden en que están en el libro, con objeto de entenderlos plenamente y obtener un mayor impacto y una más plena experiencia lectora.

El presente libro de narrativa es el segundo publicado por el autor, el cual es la continuación de Fuzz. No obstante, Fuzz II se ha escrito intencionadamente de manera que pueda ser leído y comprendido por personas que no hayan leído Fuzz. Aunque es justo decir que los que hayan leído el primer libro de la saga, puede que encuentren subliminares conexiones entre los dos libros.

 FÉLIX RUIZ GORRINDO

 

Tiene formación científico-técnica, siendo de profesión Doctor Ingeniero Civil, Arquitecto Técnico (Building Engineer) e Ingeniero de Obras Públicas. Ha trabajado en especial en el campo de la diagnosis y terapéutica de edificios y otras construcciones. Ha intervenido en numerosos casos de gravedad extrema (colapsos de edificios, desalojos por razones de riesgo, incendios, explosiones de gas, etcétera). También ha trabajado en otros ámbitos como la pericia forense, la hidráulica e hidrología, la topografía y las smart cities (ciudades inteligentes), entre otros. Asimismo, ha trabajado habitualmente como profesor de aparejadores (y arquitectos técnicos e ingenieros de edificación), ingenieros civiles, arquitectos e ingenieros industriales, en colegios profesionales, en diputaciones y en la universidad, y ha publicado numerosos artículos en revistas técnicas y científicas. También ha ocupado diversos cargos técnicos y de dirección en diferentes entidades del ámbito de la administración pública, la ingeniería y la universidad.

En su tesis doctoral «Escala de gravedad de daños en edificios: de la asignación directa a la contrastación estadística», realizada durante seis años en la ETS de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona en colaboración con la EPS de Edificación de Barcelona (Ingeniería de Edificación), se hace una propuesta de escala para valorar el grado de gravedad de daños en edificios, que pueda ser utilizada de manera generalizada.

Félix es también gran aficionado a los viajes y al deporte (submarinismo, navegar en velero —es capitán de yate—, bicicleta de montaña, esquí, kayak, alpinismo, senderismo, raquetas de nieve, etcétera). También tiene gran interés y curiosidad por el estudio de la naturaleza, astronomía, historia, historia militar, entre otros temas. Todo lo referido impregna algunos de los relatos de Fuzz II. El presente libro de narrativa es el segundo que publican al autor, el cual es la continuación de Fuzz, que fue publicado en abril de 2017 por Ònix Editor, formando parte de la colección de narrativa Thot. 

Llibre que impulsa l’entitat dels Homes i Madones de Paratge de Lleida i l’Associació Lleida per la UNESCO. El llibre és també un homenatge de qui es celebra aquest any el centenari del seu naixement, la poeta Felícia Fuster. Una excel·lent  mostra de diferents estils poètics en commemoració del Dia Mundial de la Poesia del passat 21 de març del 2021. 

Tenen entre les mans el quart lliurament, i últim, de la sèrie literària de domestic noir que l’escriptora Gemma Artasu va iniciar amb Mariona Cohen, va continuar amb L’Oliwier H. (Ònix Editor, Col·lecció Etiqueta Negra, 1), i amb Les germanes Petitpierre (Ònix Editor, Col·lecció Etiqueta Negra, 2), que els va seguir  com a tercera part publicada i tercer títol fins avui. Alonso, Borrell i Zamora, el volum que ara presentem, tancarà aquest encadenat de quatre narracions que malgrat poder ser llegides de forma independent, se succeeixen argumentalment com una petita summa literària i que configuren, i ara ja es pot dir, El quartet d’Egara, un viatge de vuit anys de l’autora per la novel·la negra i que finalitza aquí, a través d’un dels seus subgèneres menys coneguts i que obre aquesta introducció, l’anomenat domestic noir. Els tres inspectors de la policia catalana, l’Alonso, el Borrell i el Zamora, segueixen immersos en una realitat instal·lada en l’absurd dels eufemismes delirants, en el caos de les paraules que no toquen, i en l’esquarterament de la gramàtica més elemental, un context edulcorat i gens coincident amb el submón en el que es mouen cada dia que embolica considerablement la seva ja de per si complicada comesa, i que combaten, i veient-les venir de molt lluny i com sempre, amb una elegància irreverent i amb un verb tan negre i corrosiu com el gènere literari del que en són protagonistes des de fa, i comptem amb aquesta que les clausura, quatre temporades.

L’autora, que com a filòloga, traductora i professora de literatura prové de la crítica literària i l’assaig, i que vol seguir treballant la seva versatilitat com a escriptora amb el conreu de nous gèneres literaris i d’altres llengües, cedeix la veu a un narrador omniscient que va guiant el lector, una veu també policial i coneixedora per tant no només d’aquest cinquanta per cent professional que amara textualment tot el quartet, sinó del cinquanta per cent personal que sustenta la vida dels tres personatges principals i per tant l’essència del discurs d’aquell domestic noir, una dissociació involuntària però obligatòria que els permet sobreviure amb una inalterada dignitat, a tots els escenaris enfangats que han de trepitjar cada dia sota l’artilleria pesant de la censura sistemàtica i de les invectives de dubtosa gènesi que invariablement l’acompanyen. Els Assaigs de Montaigne comentant Tucídides, qui deia de les guerres Civils de la seva època (segle V a de Crist), que per a afavorir els vicis públics els batejaven amb paraules noves i més suaus per a justificar-los, degenerant i estovant els seus veritables noms amb la intenció última de transformar les nostres consciències i les nostres creences, seran gairebé dos mil cinc-cents anys després, però com si fos abans d’ahir, el rerefons per a un panorama encapotat i de mal pronòstic que farà bones unes reflexions de Confuci i la decisió final dels tres inspectors: “Hi ha homes extraordinaris que es retiren del món. Alguns s’aparten de llocs determinats. D’altres s’aparten de certes aparences. D’altres s’aparten de certs llenguatges”.

Gemma Artasu Peris (Barcelona, 1961), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb menció de Castellà i Francès, i l’especialització de Literatura, escriptora, traductora, i ha estat professora de Llengua Catalana i Literatura durant gairebé vint anys. Conrea la ficció i l’assaig, tant en català com en castellà.

Ha publicat la narració Una barreja d’ambre negre, safrà i or, finalista del premi Relatos de Mujeres Viajeras, inclosa a Relatos de Mujeres Viajeras (1994), una antologia de literatura de viatges, Viatgers, pelegrins i  aventurers (2000), una antologia de textos arabigomusulmans, Profetes, califes i princeses (2004), que redactà gràcies al domini de la llengua àrab, als seus estudis i investigacions sobre el món musulmà medieval i a la documentació sobre relacions internacionals centrades en la Mediterrània i el món àrab (CIDOB), el volum Egipturas (2007), premi Qwerty 2008 al millor llibre d’art en edició limitada, publicat per la Fundació Arqueològica Clos i el Museu Egipci de Barcelona, els assaigs Llena, pues, de palabras mi locura (Literatura y psiquiatría) (2009), [“una crónica de los a veces confusos confines del infierno de la locura, protagonizada por escritores y personajes de ficción”], La señora de Winter soy yo (Sexo y mentira en la literatura y el cine) (2012), [“finalmente el olvido, la muerte y el paso del tiempo han suplantado con mucha distinción a dos de los nutritivos bulbos que mejor los sustentan: la mentira y el sexo”], i les novel·les que conformen El quartet d’Egara juntament amb aquest volum, Mariona Cohen (2014), L’Oliwier H. (2016) (Ònix Editor, Col·lecció Etiqueta Negra, 1) i Les germanes Petitpierre (2018) (Ònix Editor, Col·lecció Etiqueta Negra, 2).

Que potser no ho són, mesura, les vides de cadascú? No cal entendre, és la resposta d'aquesta GUIA URBANA perquè la poesia no és ambició sinó una manera d'estar sol en què el vers pretén encarnar:

Sobre el mar negre on els estels s'ofeguen, ben poc separa els records veritables dels que inventen els homes. Ahir la ciutat ja hi era, antiga. I ara en perdura el llambreig d'un temps desfet. Estremits de solitud, havíem ensopegat up a up amb el desfici. Noies i nois que l'atzar va arreplegar com cartes de la baralla. Vigia un temps rigorós.

La ciutat ens era nova i aviat ens va fer seus; seguint el flat del llevat, hi veníem a trobar com mirar-nos la natura. Macips i senyors d'un temps que s'adolla soltament, que frisen per deslliurar-se de l'estretor de l'exúvia per conquerir les penyores que el vent els ha compromès. Esvalotats com els gossos quan oloren la ferum del cau que els és interdit.

Ciutat encara? Ponts volats de roba estesa que es mira, candorosa, si el corrent conforma les façanes de la llera. No hi té drecera cap camí ‒ni marrada‒ que a casa ens dugui; tots són només d'anada, i l'herba, trepitjada. Una llum encesa que, per pretèrita, ens sembla nova i atia les freturoses ales de la tarda. Davant dels nínxols de cendra.

Que potser no ho són, mesura, les vides de cadascú? No cal entendre. Ni puc. No tornaran. No són enlloc. Als Encants n'he vist fotos i papers; tot per terra. Entre la podridura de l'estirp que ens ha vist néixer. En mocador de fil, càmfora.

Josep Cuello Subirana (Manresa, 1948) és biòleg i escriptor. Ha donat a la impremta una diversitat d'obres de divulgació científica i estudis i reculls sobre el vessant popular de la història natural, entre els quals Els noms dels bolets (2007), Passió Boletaire (2011) i ‒juntament amb la seva germana Pilar‒ La cuina dels bolets (1988).

Té publicats els poemaris Qui és més bèstia (2014) i La pols que calla (2017), així com ‒amb el col·lectiu 'enVers'‒ Cadències (2015) i En l'angle de la tarda (2017), tots dos dins la col·lecció Ònix Poesia. És autor així mateix de l'aplec Natures i romanços del Pirineu (1998), de les novel·les Aigua Molla (2015) i La capsa de Dillenius (2020) i també de la biografia Metge a Menorca: Simon Vidal Sintas (Maó, 1899-1950), que just s'acaba d'imprimir.

 

«Un ram de flors emociona, una sola flor enamora», diu l’Eulàlia en un dels seus poemes.

Les persones que escollirem i llegirem aquest poemari ens emocionarà descobrir com combina amb delicadesa els seus pensaments envers la ceguesa, que es va apoderant d’ella, i la pèrdua d’un amor que s’ha trencat.

Alhora, cadascú podrà enamorar-se d’algun dels poemes per la seva musicalitat, pels sentiments que s’intueixen, per la bellesa de les imatges...

Obrim el llibre i gaudim de la lectura.  

                                                                                                         Dolors Albós

Eulàlia Antonés i Grau

Estudis superiors al CSMM de Barcelona: solfeig i piano.

Mètodes pedagògics: J. Dalcroze, J. Ward, C. Orff, M. Martenot, N. Bonet, E. Willems i I. Segarra, entre d’altres.

Especialista de música en diferents centres de Barcelona i en totes les etapes escolars de 0 a 16 anys.

Cofundadora i directora del Centre d’Educació Musical Diaula 1979-2013.

Directora del servei educatiu del Palau de la Música Catalana al llarg de 24 anys.

He impartit cursos de pedagogia musical en l’especialitat d’audició en diferents centres de Catalunya i l’estat espanyol.

Coautora dels llibres de Llenguatge musical 1, 2, 3 i 4 de nivell elemental i 1 i 2 de nivell mitjà. Coedició Diaula-Dinsic. Barcelona, 1993-2002.

Obres (Lletra i música):

Cançoner Paraules. Barcelona: Editorial Clivis, 1987.

Cantata Les joguines d’en Martí. Barcelona: Editorial Dinsic, 2002.

Cantata La suite del mar. Barcelona: Editorial Dinsic, 2006.

Cançoner Peta pof! Barcelona: Editorial Boileau, 2018.

Premis Ciutat de Reus: Cançó per a Infants 1987/88 per les cançons Un follet i Dibuix inconegut.

SINOPSI

Efectivament, s’havien equivocat de ruta, però contemplar aquella immensitat de color verd, inacabables camps d’arròs que es perdien en la llunyania, no passava cada dia. [...]

Alguns ocells voleiaven pels arrossars inundats, s’hi aturaven, ignorant la presència del cotxe atrotinat i la fotògrafa.

L’única cosa que es podia sentir eren els crits dels ocells i la delicada fressa dels arrossars. Es respirava pau i assossec. I molta calor, moltíssima calor.

A Un estiu al Delta, en Martí i la Mont viuran unes vacances inoblidables en terres de l’Ebre, entre extensos arrossars, platges immenses i romàntiques postes de sol des del Trabucador. 

Pilar Garriga 

Filòloga, traductora i mestra. Ha publicat les novel·les juvenils Un estiu a Borneo (Barcanova, 2003), L’home del bosc (Barcanova, 2005), Un estiu a Tacugama (Barcanova, 2008) i Un estiu al Priorat (Ònix, 2014), i ha participat en els llibres col·lectius Galeria ebrenca (Aeditors, 2009), L’arbreda ebrenca (March Editor, 2010), Poesia a la frontera (March Editor, 2011) i Tren de Val de Zafán (Gara d’Edizions, 2011).

 

SINOPSIS

Melania Furió vive estigmatizada por las habladurías de un pueblo rencoroso, pues su madre asesinó a Sandra Miralbell cuando ambas eran niñas. Se decía que la Mussara estaba maldita desde lo que les sucedió a los Montgrió. Ahora las culpan de haber avivado la llama del mal.

Solo la familia Vallvé, recién trasladada desde Barcelona, ven en ella lo que es: una niña solitaria, con algún que otro trauma, supersticiosa y demasiado influenciada por las leyendas del lugar. Melania intenta desesperadamente integrarse en el mundo de Núria Vallvé, su única amiga. Pero, con la adolescencia, llegan el insomnio, las pesadillas y la niebla, un cóctel de fenómenos que la arrastran a una realidad que la aleja, cada día más, de su objetivo.

Tras un incidente que cambia definitivamente su destino, Melania creerá que le han arrebatado el alma. La cruzada que emprende para retomar las riendas de su vida la sumerge en un universo desconocido que la obligará a descubrir el entramado de recuerdos, ofensas y venganzas que moran alrededor de su mente.

Montse Rios Ortega

Nace en Barcelona un 24 de septiembre de 1983, coincidiendo con el día de la Mercè, Patrona de Barcelona.

Estudió diversos cursos de Escritura Creativa, novela, crítica literaria y guion cinematográfico y documental, que marcaron su estilo literario con una narrativa muy dinámica, que fluye con naturalidad y que presenta a sus personajes a un nivel muy íntimo. Prueba de ello es su ópera prima: La Colombiana, publicada en 2012 por la Editorial Círculo Rojo.

Con esta segunda novela, Alrededor de la mente, la autora pretende reforzar su estilo directo, acercando al lector a una peculiar trama de tinieblas y oscuros secretos.

Puede conocer más sobre la autora y su obra en la página web montserios.com. 

Carlos, escritor que pasa por un vacío creativo tras su divorcio, se pone en camino de la Ribera Alta del Ebro con la idea de descubrir la Ínsula Barataria, el espacio literario más universal jamás creado. Se aloja en una casa rural de la ribera regida por Caterina, una mujer "como nunca había conocido otra". Ella está casada y con la vida escindida, pero es incapaz de romper su matrimonio.

Ambos se entregan a un sólo amor en sueños imaginado que dará un nuevo rumbo a sus vidas.

Con una prosa elaborada, precisa y realista, esta novela describe el enamoramiento de dos personas adultas como una redención capaz de liberarlas  de anquilosadas ataduras sentimentales y convenciones sociales que coartan la libertad de elección.

También es una novela sobre la aventura de las relaciones humanas promovidas por la pasión carnal y el grado de compromiso al que la pareja protagonista llega movidos por la fuerza de los hechos.

La historia está estructurada siguiendo dos rutas sentimentales: por Zaragoza y por la Ribera Alta del Ebro, ambiente urbano y parajes naturales de fácil reconocimiento geográfico... En fin, paisajes de sueño donde se vive la historia de un grande y desesperado amor.

Pepe de Uña (Alburquerque, Badajoz), es autor de «Destierro» (Premio Felipe Trigo), «En el vientre del gran pez» (Premio Camilo José Cela), «Sonata de tinieblas» (Premio Carolina Coronado) y de los cuentos «Hospital de Nuestra Señora de Gracia» (1º Accésit de relatos de Zaragoza 1985), «Una perra gorda de pipas» (Premio Cuentos de Cine «El Verdugo»), «Blanco, rosado, clarete y tinto» (Premio de relatos  cortos sobre Gastronomía y Erotismo), «Chocolate de Piedra» (Premio Antonio Reyes Huerta). También es autor de «El crimen del cura de Val de San Martín», «Nariz de cuero», «Deshabitado», «Juan Pablo Bonet, las palabras del silencio», «Sábana Santa» o «El Duende de Zaragoza». Guionista por la escuela Oficial de Cine, diplomado en «Historia y estética de la Cinematografía» en la Cátedra de cine de la facultad de Filosofía y letras de la Universidad de Valladolid fue, hasta su prejubilación, Técnico de Imagen del Gobierno de Aragón.

Ahora, a las orillas del Ebro, libre de presiones críticas, ajeno a modas literarias, escribe novelas sentimentales: «Un viento extraño», «Aves de paso. Canfranc, estación internacional», «Tres frutos amargos!», «En busca de las sirenas», «Donde el círculo se cierra»...

• Son cuentos para compartir.
• Ayuda a tus hijos a gestionar las emociones y aprender en valores humanos.
• Cuenta un cuento cada día.
• Basado en el modelo de ecología emocional y adaptado para niños.
• Lee con tus hijos y reflexionad juntos con la hoja de actividades del final.

Elena Miguel, médico especialista en Neumología, máster en Ecología Emocional y formadora en gestión del estrés con el programa Estrés-Less en la Fundació Àmbit. Enamorada de los libros y creativa, ha pasado mucho tiempo de su vida enfocada en la parte científica de su trabajo y vocación, para después retomar la pasión por la escritura y la ilustración que siempre había tenido, desde niña.

Colaboradora en proyectos sin ánimo de lucro en el Instituto de Investigación de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional. Colaboradora como escritora e ilustradora en la obra titulada Un salto en el recuerdo para la recogida de fondos para la investigación del Alzheimer con la Fundació Alzheimer Catalunya. Ilustradora de la obra Esencias. Poemario de vida. Ilustradora del libro Paseando juntos por la vida. Dos historias, un bosque de emociones. Coautora del libro La conexión del círculo. Pintora con exposición anual colectiva en el Centro de Arte Can Negre de la ciudad de Sant Joan Despí (Barcelona).

Viure, morir…

Què és primer i què és segon: vida i mort o mort i vida? Al capdavall, el que sabem del cert és que l’una en connexió amb l’altra fan moure planetes i estrelles, i creen energia, i que els éssers humans, entre molts altres éssers vius, en participen.
Per fer aquest llibre que presentem ens hem marcat un recorregut que té de tot menys el fet de ser una línia recta. Al contrari, voltem entre paraules i continguts i hi saltem i tot.
La nostra intenció ha estat plantejar una reflexió sobre el tema de la mort des de diversos punts de vista alhora, i per aquesta raó hem incorporat al contingut del llibre allò que com a lectors voldríem: que ens parlin de la mort no només sobre un punt de vista únic sinó que sigui un transitar entre la mitologia, la filosofia, el text de creació, les confidències de persones anònimes, la ciència, la vida quotidiana... Com si fos el resultat de la trobada d’uns amics de formació diferent però que reflexionen sobre un mateix tema.
Així, passem de la mitologia clàssica a la cultura popular, de l’evidència científica a les creences irracionals, i de la literatura contemporània als rituals tradicionals. I també hem necessitat poemes, narracions, refranys, cites literàries... Tot allò que forma part del nostre bagatge cultural i que gairebé mai es presenta junt.
La proposta, doncs, s’ha concretat creant un espai obert de reflexió que passa de la mitologia clàssica d’abans de Crist a la cultura actual.
És un llibre que pots obrir pel capítol o l’apartat que més et cridi l’atenció. Això permet una lectura sense condicionants. Cadascú podrà aturar-se en el que li interessa més però, molt difícilment, trobarà que ni un sol capítol no li desperta cap mena de curiositat.
Vivim una època força especialitzada, i potser els calaixos de sastre es miren de reüll. Nosaltres, però, hem buscat com a autors justament els calaixos i la barreja, la transversalitat i la interrelació de matèries i de coneixement.

I què en traurem, de la lectura? Tranquil·litat i coneixement. La tranquil·litat de saber que pertanyem a un cert ordre de les coses que entreteixeix el temps en què naixem, vivim i morim. I que la mateixa història de la humanitat, de la qual sens dubte formem part, inclou tants interrogants com els nostres de cada dia. Al seu torn, el coneixement, ja se sap, sempre fa de coixí a la incertesa del viure. I del morir.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941) Pedagog i expert en cultura popular.

Autor d’una Mitologia catalana (Barcelona, Barcanova, 1990),Dones catalanes llegendàries (Barcelona, El Farell, 2010), La muntanya de lesrelíquies (Barcelona, Viena, 2013) o Les bruixes es pentinen, juntament amb Roser Pubill (Barcelona, Pòrtic, 2014).Ha estat el director de Tradicionari, una enciclopèdia de cultura popular, en 10 volums (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2004-2008). L’any 2006 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular i el 2018 la Creu de Sant Jordi i el Premi Joan Coromines.

Roser Pubill i Porta (la Seu d’Urgell, 1952)Llicenciada en Filologia Romànica i DEA en Geografia Humana. La seva carrera professional s’ha desenvolupat com a editora a Enciclopèdia Catalana. Ha editat llibres com Gran geografia comarcal de Catalunya (1981-85), Geografia General dels Països Catalans (1992-96), Atles de la diversitat (2003), Tradicionari (2004-08)i l’Enciclopèdia de l’esport català (2012-14),entre d’altres.Ha publicat, amb Joan Soler,Les bruixes es pentinen (Barcelona, Pòrtic, 2014) i La bruixa Cadinella i el ball cerdà (la Seu d’Urgell, Edicions Salòria, 2017).

Núria G. Caldés (l’Hospitalet de Llobregat, 1958) Llicenciada en Geografia i Història Contemporània, va optar per la literatura i la plàstica alhora. En el camp editorial, és autora de contes infantils i ha escrit relats que han estat premiats en diversos certàmens literaris. Des de l’any 1989 ha anat exposant la seva obra plàstica i escultòrica. El 1995 va fundar l’empresa Reversible animacions, dedicada a la creació de productes culturals. El 2017 va publicar el recull de contes per adults La vida mana (Barcelona, Edicions Saldonar).

https://drive.google.com/file/d/1r0YX_Gj9r9GbjQThg34HZCnG7ADwrunI/view?usp=sharing_eil&ts=5e9c74b6

https://www.youtube.com/watch?v=l4PiSxEIozI&feature=youtu.be

La poesía de Caulfield es compleja y multidimensional. Parecería que el punto de partida de cada poema ha sido un cuadro, una música, el recuerdo de una acción que la poeta recrea introduciéndo(se) en el elemento motivador de la escritura. Pero este punto de partida es, justamente, el punto de fuga del poema: Caulfield no parte de una visión falseada de la memoria –como una parte de la narrativa y de la poesía postmoderna– sino que, de cuestión en cuestión, avanza y llega hasta la “gran pregunta” que no admite respuesta: el por qué, a partir de lo cual se relativiza todo. Y se muestran, así, las contradicciones de nuestro tiempo.

Caulfield’s poetry is complex and multidimensional. It would seem that the point of departure of each poem has been a painting, a piece of music that the poet recreates by entering herself into the element that has motivated the writing. But this point of departure is precisely the point at which the poem flees: Caulfield does not begin with a falsified vision of memory – like some Postmodern fiction and poetry – but instead, she moved from topic to topic toward the “big question” that has no answer: the answer to the “Why?” that underlies and relativizes everything. And thus the contradictions of our time are revealed.

------

Carlota Caulfield es autora de doce colecciones de poesía, libros de crítica literaria, numerosos ensayos y piezas ocasionales sobre moda. En la actualidad es la W. M. Keck Professor in Creative Writing y enseña en el Departamento de literaturas y lenguas de Mills College, California. Entre los títulos de sus poemarios se encuentran Movimientos metálicos para juguetes abandonados (2003, Primer Premio internacional de poesía Dulce María Loynaz 2002 Poetry Prize), The Book of Giulio Camillo / El Libro de Giulio Camillo / Il Libro de Giulio Camillo (2003), Quincunce / Quincunx (2004), A Mapmaker’s Diary. Selected Poems (2007), JJ/CC (2014), y Cuaderno Neumeister / The Neumeister Notebook (2016). Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, also published as Fashionable, a poet’s passion for style, 2016) and Alfabesi (ABCD ario, 2015). Caulfield también ha publicado Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, Fashionable, a poet’s passion for style, 2016), y Alfabesi (ABCD ario, 2015).

Carlota Caulfield’s Los juguetes de Bertrand / Bertrand’s Toys is a collection that deserves a reader’s time and thought. What is remarkable in this book is the playfulness of its imagery and its fervent tone. Hers is a sensuous, attentive and complex voice. Her poetry is a necessary reading for anyone interested in the contemporary writing of the Americas.

Carlota Caulfield is the author of twelve books of poetry as well as volumes of academic criticism, numerous essays, and occasional pieces about fashion. She is the W. M. Keck Professor in Creative Writing and professor in the Department of Literatures and Languages, Mills College, California. Among her poetry titles are Movimientos metálicos para juguetes abandonados (2003, Winner of the First Dulce María Loynaz 2002 Poetry Prize), The Book of Giulio Camillo / El Libro de Giulio Camillo / Il Libro de Giulio Camillo (2003), Quincunce / Quincunx (2004), A Mapmaker’s Diary. Selected Poems (2007), JJ/CC (2014), and Cuaderno Neumeister / The Neumeister Notebook (2016). She is also the author of Ticket to Ride. Essays and Poems (2005), Fashionable. Una poeta adicta a la moda (2013, also published as Fashionable, a poet’s passion for style, 2016) and Alfabesi (ABCD ario, 2015).

La costa catalana ha acollit colònies d’intel·lectuals cosmopolites que han assolit una transcendència internacional, com és clarament el cas de Cadaqués, gràcies a la presència de Salvador Dalí o la família Pitxot, de Tossa de Mar en el període d’entreguerres, coneguda com la Babel de les Arts, o de Sitges, amb les festes modernistes de Santiago Rusiñol. Son aquests tres exemples notoris i coneguts als quals caldria afegir ara el del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i una segona en els anys cinquanta i seixanta del segle xx. Aquest llibre il·lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori.

Tot va començar quan l’escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa Nicole compraren una casa a la vil·la del Vendrell a finals dels anys cinquanta. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compartir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo, finalment, com constata aquest llibre, les cases adquirides per aquests, eixamplaren el nucli de la colònia internacional i l’expandiren pel Baix Penedès.

Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Éluard, filla del poeta Paul Éluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomès, que va intentar dur al Vendrell la família del pintor Balthus.

A poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari i llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Comarruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonés, esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa, que aquest llibre descriu, il·lustrat amb fotografies de Nicole Fenosa.