dimecres, 8 de juny del 2022



Aquesta novel·la gira al voltant d'un assassinat comès a l'abric de la impunitat ocasionada per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, una mort la causa de la qual no va entendre de disputes polítiques, i sí de la venjança dictada per un odi enquistat. L'autor ens condueix pels senders d'aquesta història i les seves bifurcacions, tot acabant totes les peces per encaixar amb sorprenent exactitud.

Com en un joc d'ombres, l'afany dels seus familiars per trobar, anys després, les restes d'aquell home, són el fons sobre el qual es projecten molts altres assumptes. El relat és un testimoniatge de l'esforç per guanyar el futur, i un al·legat sobre la fermesa. Així mateix, és una reflexió sobre la solitud i el valor d'una conversa sincera amb un amic. Com també és un tribut als pobles matarranyencs, Vall-de-roures i Calaceit en especial.

Algunes pàgines destil·len una sensualitat ben aconseguida, demostrant l'autor uns dots magnífics a l'hora de construir escenes eròtiques. Però tot no és més que un pretext per poder parlar del tema principal que governa aquest llibre: l'amor, la cerca i la revolució que provoca la seva troballa.


Francisco Javier Aguirre

Logronyo, La Rioja, 1945. Escriptor de llarga trajectòria, ha format part al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris de l'Estat. Va residir a Terol durant deu anys (1978-1988), procedent de Madrid. Va ocupar primer la direcció de la Casa de Cultura (Biblioteca Pública, Arxiu Històric Provincial, Centre Provincial de Coordinació Bibliotecària) i després la direcció del Servei Provincial de Cultura i Educació del govern d'Aragó. Posteriorment es va traslladar a Saragossa, on actualment resideix, en ser nomenat Cap del Servei d'Arxius, Biblioteques i Museus al departament de Cultura i Educació del govern d'Aragó.

A més d'abundants publicacions de caràcter professional, i una trentena d'obres traduïdes de l'anglès, francès i italià, ha consolidat una obra literària d'ampli espectre, de caràcter molt personal, abastant tots els gèneres i estils. Entre els seus llibres destaquen Los duendes del Matarraña (1991), Tiempo de delirio (1993), Cónclave en Illueca (1995), Noches del Matarraña (2004), Tirana Memoria (2006), La dama del Matarraña (2009), Desertores de Dios (2012), Morituri (2012), Cupido en el Matarraña (2014), Iberterra, el nacimiento de una nación (2016), La otra vida de Los Amantes de Teruel (2017), El último infierno de Juan V. (2018), La jauría ciega (2020), Tierra de silencios. Memorial turolense (2021), Sinfonía del Matarraña (2021), i En busca del Lobo (2022). Amb anterioritat va publicar en català Los follets del Matarranya (2009) i Nits del Matarranya (2019).

Ha participat en una vintena de llibres col·lectius amb relats de temàtica diversa, alguns premiats o finalistes en concursos literaris. Ha col·laborat en nombroses revistes i publicacions periòdiques. Actualment ho fa de forma regular a Heraldo de Aragón i Aragón Digital. 


(article a la pàgina 63)




El que ella veu és una mena de documental poètic, un viatge per ciutats òrfenes, gairebé abandonades pels humans, on la narradora presencia escenes aterridores, com si sortissin d’un film d’horror, però que són d’una realitatangoixant. L’autora posa una una mirada commovedora, de vegades culpable, de vegades revoltada sobre les ruïnes i la mort, que es converteixen en els paisatges d'aquest viatge d’aflicció. El "Diari de la Ciutat dels Morts" ens transporta a la frontera de Mèxic i els Estats Units, en un lloc sòrdid i inquietant. Commoguda pel destí de les joves assassinades per centenars, per milers, la narradora ens presta els seus ulls que han vist massa, cremats per la sorra, la pols, el dolor. Es tracta d’un llibred’una gran sensibilitat i alhora d’una gran força, marcat per imatges magnífiques i emotives: "És el cant dels segles de les muntanyes de les sirenes de fang".  


Élise Turcotte

Poeta i novel·lista quebequesa, ÉliseTurcotte és una de les principals veus de la literatura quebequesa contemporània. Autora d'una obra polièdrica i constantment renovada, ha escrit diversos llibres de poesia, entre els quals La terre est ici, Sombreménagerie, Piano mélancolique, La forme du jour i À mon retour, totes publicades per les edicions Le Noroît. Les seves novel·les, entre les quals destaquen Le Bruit des chosesvivantes (El soroll de les coses vives, traducció de Lourdes Bigorra, Barcelona, Edicions de La Magrana, 2001), La Maisonétrangère, Guyana i L’Apparition du chevreuil, han estat aclamades per la crítica i han estat guardonades amb prestigiosos premis. Nascuda a Sorel el 1957, ÉliseTurcotte viu a Mont-real.