Aquesta novel·la gira al voltant d'un assassinat comès a l'abric de la impunitat ocasionada per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, una mort la causa de la qual no va entendre de disputes polítiques, i sí de la venjança dictada per un odi enquistat. L'autor ens condueix pels senders d'aquesta història i les seves bifurcacions, tot acabant totes les peces per encaixar amb sorprenent exactitud.
Com en un joc d'ombres, l'afany dels seus
familiars per trobar, anys després, les restes d'aquell home, són el fons sobre
el qual es projecten molts altres assumptes. El relat és un testimoniatge de
l'esforç per guanyar el futur, i un al·legat sobre la fermesa. Així mateix, és
una reflexió sobre la solitud i el valor d'una conversa sincera amb un amic.
Com també és un tribut als pobles matarranyencs, Vall-de-roures i Calaceit en
especial.
Algunes pàgines destil·len una sensualitat ben aconseguida, demostrant l'autor uns dots magnífics a l'hora de construir escenes eròtiques. Però tot no és més que un pretext per poder parlar del tema principal que governa aquest llibre: l'amor, la cerca i la revolució que provoca la seva troballa.
Logronyo, La Rioja, 1945. Escriptor de
llarga trajectòria, ha format part al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris de
l'Estat. Va residir a Terol durant deu anys (1978-1988), procedent de Madrid.
Va ocupar primer la direcció de la Casa de Cultura (Biblioteca Pública, Arxiu
Històric Provincial, Centre Provincial de Coordinació Bibliotecària) i després
la direcció del Servei Provincial de Cultura i Educació del govern d'Aragó.
Posteriorment es va traslladar a Saragossa, on actualment resideix, en ser
nomenat Cap del Servei d'Arxius, Biblioteques i Museus al departament de
Cultura i Educació del govern d'Aragó.
A més d'abundants publicacions de caràcter
professional, i una trentena d'obres traduïdes de l'anglès, francès i italià,
ha consolidat una obra literària d'ampli espectre, de caràcter molt personal,
abastant tots els gèneres i estils. Entre els seus llibres destaquen Los
duendes del Matarraña (1991), Tiempo de delirio (1993), Cónclave en Illueca
(1995), Noches del Matarraña (2004), Tirana Memoria (2006), La dama del
Matarraña (2009), Desertores de Dios (2012), Morituri (2012), Cupido en el
Matarraña (2014), Iberterra, el nacimiento de una nación (2016), La otra vida
de Los Amantes de Teruel (2017), El último infierno de Juan V. (2018), La
jauría ciega (2020), Tierra de silencios. Memorial turolense (2021), Sinfonía
del Matarraña (2021), i En busca del Lobo (2022). Amb anterioritat va publicar
en català Los follets del Matarranya (2009) i Nits del Matarranya (2019).
Ha participat en
una vintena de llibres col·lectius amb relats de temàtica diversa, alguns
premiats o finalistes en concursos literaris. Ha col·laborat en nombroses
revistes i publicacions periòdiques. Actualment ho fa de forma regular a
Heraldo de Aragón i Aragón Digital.
El que ella veu és una mena de
documental poètic, un viatge per ciutats òrfenes, gairebé abandonades pels
humans, on la narradora presencia escenes aterridores, com si sortissin d’un
film d’horror, però que són d’una realitatangoixant. L’autora posa una una
mirada commovedora, de vegades culpable, de vegades revoltada sobre les ruïnes
i la mort, que es converteixen en els paisatges d'aquest viatge d’aflicció. El
"Diari de la Ciutat dels Morts" ens transporta a la frontera de Mèxic
i els Estats Units, en un lloc sòrdid i inquietant. Commoguda pel destí de les
joves assassinades per centenars, per milers, la narradora ens presta els seus
ulls que han vist massa, cremats per la sorra, la pols, el dolor. Es tracta
d’un llibred’una gran sensibilitat i alhora d’una gran força, marcat per
imatges magnífiques i emotives: "És el cant dels segles de les muntanyes
de les sirenes de fang".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada