diumenge, 2 d’abril del 2023


 






















ISBN          978-84-126604-2-5

PVP           20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT    210x250 mm

PÀGINES   126

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ ART LAND - 8

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES


Tancats a casa i dins de nosaltres mateixos, miràvem el món i el món no ens mirava, ens transformava. El desconeixement incrementava el desconcert, la minva de verins adobava la natura; volíem fer i no sabíem què ni com, esperant desesperàvem, però de cop vàrem trobar un corriol per sortir del tancament. Consistia a respondre amb pensaments i versos a la pintura, que puntualment, cada setmana rebíem per mail. Vam aprofitar la primera oportunitat per a mostrar-la en públic. Van ser molts els qui van plantar cara a la por i van assistir a l'espectacle, el van aplaudir i agrair i els va ser escletxa per fugir del mal i repensar la vida. Ara us fem a mans, aquella creació que ens va fer revisar la trajectòria vital, planificar i no oblidar.

POEMES DE NATI SOLER ALCAIDE, MIREIA JUANOLA I OLGA XIRINACS. IL·LUSTRACIONS DE JOAN DESCALS. ANÀLISI DE JORDI GUARINOS.

Joan Descals i Esquius

Sant Fruitós de Bages (1933). Fill de pagesos i mancat de l’avantbraç dret de naixement, estudia Batxillerat a Manresa i es llicencia en Filosofia i Lletres, secció Germàniques, a la Universitat de Barcelona. El 1966 es casa amb Gertrud Thiefes van der Broeck de Aachen (Renània). El 1974 és professor d’anglès a l’Institut Baix Penedès, del Vendrell, fins al 1982. El 1980 entra, com a diputat, al Parlament de Catalunya i hi roman fins al 1995 amb un interval de tres anys que el deixa per ser nomenat director General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El 1995 retorna a l'Institut del Vendrell fins a la jubilació. És pare de tres fills. Des de la seva infància fins avui ha tingut una gran passió pel dibuix i la pintura. Ha viatjat per Europa i ha visitat museus i exposicions. Va rebre lliçons magistrals d’Alfred Figueras. Des de molt aviat i fins avui, ha interpretat sobre paper, tela, fusta, pedres, ceràmica, vidre... obres de poetes catalans com Gabriel Ferrater, Vinyet Panyella, Antoni Marí, Olga Xirinacs, Nati Soler, Lluís Calderer, Joan Perucho, Joan Vinyoli, Jordi Pàmies, Carles Duarte, Pere Gimferrer, Jordi Valls… S’han publicat llibres de poesia amb interpretacions seves d'autors com: Salvador Espriu, Rosa Fabregat i Roser Guasch. Ha exposat a Alemanya, França, Anglaterra, Argentina i Catalunya. Les seves obres poden ser trobades en col·leccions particulars a Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Argentina, França, Catalunya… Durant més de quinze anys ha estat dibuixant els vestits dels DIABLES i els DIABLONS del Vendrell, i ha pintat els vitralls del temple del Vendrell i l'Església de Sant Vicenç de Calders. En aquests temps n’està treballant juntament amb les poetes Nati Soler i Olga Xirinacs la interpretació de les BARRAQUES de PEDRA SECA existents en el seu terme.

Olga Xirinacs i Díaz

Escriu a Tarragona. També a Mont-ral. És professora de piano. Ha publicat 86 llibres i 300 contes per a adults i infants. Té els premis més importants de la Literatura Catalana: Sant Jordi; Carles Riba; Premi de la Crítica (2); Sant Joan; Ciutat de Palma; Josep Pla; Sèrie Negra (Planeta), i altres. Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Creu de Sant Jordi. Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona. Participa en moltes iniciatives socials ciutadanes.

Nati Soler Alcaide

Viu a Llorenç del Penedès i hi va néixer el 1959. Atreta per la literatura des d'abans de saber de la seva existència; es recorda, ja de molt petita, demanant constantment als pares que li expliquessin o llegissin un conte més, escoltant lletres de cançons o inventant històries i a la fi redactant-les. Estima la poesia per damunt de la resta de gèneres i la recerca quan llegeix qualsevol text i en la quotidianitat. Llegir és precisament la seva altra gran passió. Durant el tancament, obligat per la pandèmia, va experimentar la contradicció permanent de sentir-se feliç perquè podia dedicar tot el seu temps a les dues activitats que la fan més feliç; escriure i llegir i alhora estava preocupada i sensibilitzada, com tothom, per la situació sanitària mundial. Està convençuda que l'art millora la vida i que, com la vida, evoluciona i es genera contínuament; és per aquest motiu que ha treballat amb companys conreadors d'altres disciplines com: un expert en pedra seca, una compositora, pintors, fotògrafs i actors. També és membre activa del grup Art Polièdric i ha escrit en diverses revistes. Ara ho fa a Portal Nou. La major part de les obres se li han publicat per haver obtingut algun premi literari. Li han editat setze llibres, cinc dels quals són il·lustrats, també ha col·laborat en quinze llibres col·lectius. Considera un privilegi participar a Ens n'hem sortit?, per la vàlua dels seus coautors i lamenta el fet que el va provocar. Pretén no oblidar les conclusions i reflexions que s'hi recullen perquè l'agent provocador no és mort, només dorm i posseeix una enorme capacitat de transfiguració.

Mireia Juanola i Codina

Barcelona (1964). Llicenciada en psicologia, especialista en Psicologia Clínica i lingüista. Implicada en l’associacionisme i els moviments socials, és autora del llibre Un nou país. Una nova política (Pagès Editors, 2015) que aporta noves idees sobre les necessitats humanes i una imprescindible nova organització política, per a una societat basada en els valors. Professional de trinxera, busca respostes a les incongruències d’una societat plena de contradiccions i d’injustícies. També participa periòdicament en diaris digitals i, en els seus moments de lleure, escriu poesia. Poeta amateur, ha participat en diversos recitals de poesia, i escriu particularment de forma espontània en el que anomena «Poesia de sensació» en què la poesia esdevé l’art de convertir els mots en emocions i sensacions; es tracta d’arribar a la comprensió dels poemes a través dels sentits, poemes que han de ser sensitius i emocionals i s’han de copsar des de dins el cor. Per a ella la poesia és «... fer que el lector pugui sentir l'emoció que li transmet la paraula a dins seu, en la seva pell, experimentar-ho, com qui menja un guisat "esferificat", d'aquests moderns, en què l'experiència emocional t'exploti dins de l'ànima, et sacsegi per dins i t'obri a noves dimensions espirituals!».

Jordi Guarinos Oltra

Alzira (1971). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili. S’especialitza en cardiologia a l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Posteriorment, desenvolupa la seva tasca com a cardiòleg a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Ben aviat s’adona de la importància d’integrar els aspectes científics i humanistes a la seva tasca de metge. Per això s’interessa a aprendre i formar-se en diferents disciplines orientades a obtenir una visió més completa, holística, de la naturalesa humana. Actualment, compagina la seva activitat com a metge amb l’acompanyament a les persones durant els processos de canvi i transformació personal.

https://drive.google.com/file/d/1gP06JvpViPlD_o1OkUtSx890VBMmtzD9/view?usp=drivesdk





























ISBN            978-84-124956-9-0

PVP             16,00 €  (IVA INCLUIDO)

FORMATO    150x190 mm

PÁGINAS     168

IDIOMA       CASTELLANO

COLECCIÓN POESIA ESQUERDA - 4

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA CON SOLAPAS


Entre “Luces y mareas” discurre esta nueva aventura literaria que quiero compartir con todos vosotros. Las luces que iluminan los sentimientos mas puros que anidan en cada uno de nosotros y que, con su ausencia, llenan de sombras los más recónditos recovecos de nuestra alma. Y junto a las luces, las mareas de los vaivenes emocionales que, al albur del destino, nos conducen a orillas inesperadas, peligrosos escollos o pacíficos remansos, en el “vuelo sin retorno hacia el océano” que implica la entrega al ser amado. Todo ello lo he tratado de recoger en este poemario que supone una erótica, pasional y, a la vez, honda reflexión sobre uno de los más grandes misterios del ser humano, quizás, el mayor: el amor, la principal característica que nos hace ser lo que somos por encima de los demás seres vivos.

Te invito a adentrarte en los frondosos bosques de pasiones que inundan mis versos, a soñar con las aves migratorias que vuelan hacia otros horizontes de esperanzas y a descubrir en tu interior ese, a veces desconocido, rincón de sensibilidad que, quizá, ni siquiera imaginabas poseer porque, al fin y al cabo, “somos lo que somos, a pesar de las flores en la cabeza, de los pájaros en el estómago, de las hormigas en el pubis y las libélulas en el corazón”, seres enamorados. ¿Vienes conmigo?


Isabel Esteban

Me llamo Isabel Esteban y soy de Zaragoza. Desde muy niña he sentido la necesidad de expresarme a través de la escritura y la pintura, dando mis primeros pasos en revistas escolares. Aunque mis estudios y trayectoria profesional se volcaron hacia el ámbito del Derecho, ejerciendo como Consultora en protección de datos personales, siempre he permanecido vinculada al mundo literario. En mi época universitaria descubrí la pasión por recitar mis poemas a través del proyecto “Poesía en el campus”, del cual fui una de las principales impulsoras.

Actualmente, soy miembro de la Asociación Aragonesa de Escritores, de la Asociación Poética Aragonesa Bonhomía, de la Asociación Zaraletras y de la Asociación cultural La Casa de Zitas, y participo en numerosos eventos poéticos en los que disfruto del placer de compartir mi poesía a través de mi voz. 

En 2021, por fin pude hacer realidad mi sueño de publicar mi primer poemario, “Si me das presencia”, ilustrado con mis propios dibujos a carboncillo y que va camino de su tercera edición. Asimismo, formé parte de la antología de nuevos poetas españoles, “Voces para un futuro”, ambos libros editados por Ondina Ediciones. 

En 2022 formé parte de la antología “Insumisas y poetas” publicada por la editorial Nautilus. Recientemente, también ha visto la luz la antología “Voces en el viento” (Zarracatalla poética) y estoy a la espera de que salgan a la luz otras 2 antologías en las que se me ha invitado a participar. 

Además, he publicado poemas en revistas digitales nacionales e internacionales.

Podéis encontrarme en las redes sociales, donde publico asiduamente, a través de mi alter ego, Isamar de Fondo. También colaboro a menudo con la Asociación Arte Poética Latinoamericana mediante intervenciones radiofónicas y audiovisuales. 

De aquí en adelante espero poder seguir avanzando en esta comunión perfecta entre la palabra y el dibujo, desde cualquiera de sus manifestaciones, puesto que me permiten desarrollar mi naturaleza esencialmente ecléctica.




























ISBN           978-84-126604-0-1

PVP            18,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT   150x210 mm

PÀGINES   172

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ SLOW READING - 7

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES



“Ho sento, Martí, ho sento molt”, deia la nota que va trobar al damunt de la taula del menjador, al costat de les claus de casa. I prou. Ella se n’ha anat i en Martí no ho entén, no se’n sap avenir. En Joan, l’amic de tota la vida, mira de fer-li costat en el seu descens a l’infern. Tot i que en aquest triangle d’amor, amistat i dolor les coses no són ben bé com semblen.

 

Josep Saurí

Josep Saurí (Palafrugell, 1967) ha fet de periodista més de 30 anys, primer a El Punt i després a El Periódico de Catalunya. Aquesta és la seva primera obra de ficció.


























ISBN           978-84-126604-1-8

 PVP             20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT      150x210 mm

PÀGINES     162

IDIOMA       CATALÀ

ENCUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES


Els Amics de la UNESCO de Lleida conjuntament amb els Homes i Madones de Paratge de Lleida se sumen a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que des del 1999 es commemora el 21 de març per iniciativa de la UNESCO. A casa nostra la Institució de les Lletres Catalanes ho celebra destacant un poema en català que, en una celebració popular, cultural i carregada d’accions poètiques es difon també en més d’una vintena d’idiomes.

Aquest llibre, que es publica cada març, té caràcter anual i entra en el panorama poètic per donar veu a nous talents tot i que recull també altres veus més expertes. Coincident en l’homenatge i commemoracions de la ILC, aquest any recordant al Rector de Vallfogona, en Francesc Vicent Garcia, de qui recordem els 400 anys de la seva mort.

El poemari es fa en benefici dels refugiats.

El llibre recull els poemes de quasi quaranta poetes.


divendres, 3 de març del 2023

 
















ISBN          978-84-124956-5-2

PVP           20,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT    190x250 mm

PÀGINES   90

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ ART LAND - 7

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES


El centenari del naixement d’un artista esdevé una excel·lent avinentesa per recordar la seva memòria i els trets més remarcables de la seva personalitat. Aquest Diccionari pretèn apropar-se a la biografia de Xavier Valls a través d’un ampli estol de persones, indrets i fets que l’autoretraten. Ell en el mirall dels altres.

Els textos son obra de Luisa Valls o extractes del mateix Xavier Valls. Les col·laboracions encomanades expressament per aquest Diccionari tenen la signatura de cada autor al final del text respectiu de cada entrada. La resta son obra de Josep Miquel Garcia, que ha tingut cura en l'edició d'aquest llibre.


Xavier Valls 

Xavier Valls (Barcelona 1923-2006) va ser un pintor barceloní, del barri d’Horta, català, de l’Escola de París. Cercant una escena artística més lliure i esperonadora viatja a París l’any 1949, com molts altres creadors de la seva generació, gràcies a una beca de l’Institut Français de Barcelona. Dos anys abans, el 1947, havia estat membre fundador del “Cercle Maillol”, entitat que tant va ajudar als joves artistes de postguerra. A diferència de molts dels seus companys becats, Valls va decidir quedar-s’hi, i va viure a París on va dedicar la seva vida, plena, a la pintura, amb una obra molt personal, íntima, poètica i metafísica. L’any 1951 va instal·lar el seu taller i vivenda en un edifici del Quai de l’Hôtel de Ville, amb vistes privilegiades a la Catedral de Notre Dame, que han estat inoblidables per tots aquells que l’han visitat. El 1958 es casa amb Luisa Galfetti, formant una família que creix en nombre i vincles. Valls no deixa de tenir un peu a Barcelona, on exposa i, d’ençà del 1964, viu temporades a la casa que compren al barri d’Horta, que conserva una harmonia amb la seva pintura. El 1963 treballa amb la galerie Henriette Gomès, recomanat per Daniel-Henry Kahnweiler. Realitzarà vuit mostres individuals en aquest mític espai, que representava també l’obra de Balthus. Quan Henriette mor, Valls exposarà a la prestigiosa galeria Claude Bernard. Mostres a les galeries Juan Gris i les impulsades per Miguel Fernandez Braso a Madrid i a Artur Ramon de Barcelona permeten resseguir la seva evolució artística. L’any 1981 fa la seva gran antològica al Museu Ingres. El 1982 a la Biblioteca Nacional de Madrid i el 1985 al Museu d’Art Modern de Barcelona. El 2013 la Fundació Vila Casas li dedica una nova retrospectiva. És l’època dels honors amb distincions com “Chevalier dans l’ordre des Arts et des Lettres del 1979, que s’amplia a “Officier” el 1989, i “Commandeur” el 2000, la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes” el 1993. L’any 2000 rep de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. El 2003 Quaderns Crema publica les seves memòries La meva capsa de Pandora, on apareixen tots els personatges i indrets d’aquest Diccionari.

El Barri d’ Horta era la casa i el jardí on a Xavier Valls li agradava passar l’estiu. Naturalment portava dins l’Horta de la seva infantesa i joventut, un barri al límit de la ciutat envoltat de masies, camps, vinyes, ametllers i garrofers. Cada any que hi tornava trobava un canvi: els plàtans de la carretera tallats, les masies enderrocades, noves construccions, noves carreteres... I per això es refugiava en la pau i la verdor del seu jardí, en una habitació on pintava moltes aquarel·les, en les fruites de l’estiu, en els objectes que hi havia a casa o en algun racó del jardí o de la casa. Va romandre sempre fidel a aquest barri i a tots els amics que encara hi vivien (els Matas, els Durall, els Matute, els Martí, etc.). “Fidel encara al seu nom quan jo hi vaig néixer, Horta era un poble envoltat d’horts i masies que van desaparèixer amb la construcció de les rondes quan es van fer els Jocs Olímpics de Barcelona. Un paisatge idíl·lic, on l’aire que es respirava era pur i les acàcies, salvatges, i els garrofers i els ametllers deixaven transparentar el verd fosc dels cimalls dels grans cedres d’alguna de les propietats d’estiueig. Les vinyes s’enfilaven suaument pels desnivells creats pels torrents fins als boscos de ponent de les carenes de Collserola. Des de qualsevol miranda, la part baixa d’Horta —la del poble vell, tan autèntica— i la part alta —la dels estiuejants barcelonins— gaudien de vistes sobre la plana fins al mar. La meva casa natal era, com totes les del carrer, de ben abans de la fi del segle XIX: una construcció de tres plantes, sense pretensions, però amb aquell encant que tant va apreciar quan la va comprar la meva àvia materna. La façana, amb balcó i finestres, era de color rosat i donava al lateral de l’església i la rectoria. El que més n’enyoro és el petit jardí que la meva mare cuidava amb tant d’amor i on jo descobria les primeres violetes, les primeres roses, les primeres dàlies mentre admirava els tendres brots de les dues pruneres del fons del jardí tot esperant la florida i la fruita madura...” El 1964 prenen possessió de la casa nova d’Horta, que era prop de la dels seus pares.


ISBN           978-84-124956-7-6

PVP            18,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT   145x195 mm

PÀGINES   142

IDIOMA     CATALÀ

COL·LECCIÓ ÒNIX POESIA - 14

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES


Estimats anònims és un poemari de Mireia Farriol de vint-i-cinc poemes escrits en català, autotraduïts al castellà Amados anónimos, traduïts al francès Amours anonymes per Sílvia Farriol i, a l’anglès Anonymous loves, per Jacqueline Minett.

Els seus amors són les petites coses o com diu: El vent lleu que entra per la finestra/ refreda el pastís tebi, el te calent/ ajuda a passar la pàgina del temps.

 

Però ¿què passa si decidim fer un salt i canviar les paraules, modificar-ne l’ordre, o el sistema de referències? Heus aquí que entrem, de sobte, en la metafísica de la traducció. Mireia Farriol ha volgut temptar els seus poemes amb l’absència de la llengua (o d’una llengua única, absoluta, exclusiva): posar-los davant uns miralls on les paraules que els donen sentit desapareguessin, travessessin l’espill i esdevinguessin, gràcies a la màgia de les traductores, no sols tot un altre sistema gramatical de mots (això per descomptat) sinó, sobretot, un altre sistema d’evocacions. Mireia Farriol ha esdevingut Jacqueline Minett o Sílvia Farriol, o ella «mateixa» en un mirall que s’encén amb quatre colors que es barregen per fer una proposta colpidora, original.                                                                                    Francesc Parcerisas


Mireia Farriol Gil

Mireia Farriol Gil (Barcelona 1943). Metgessa especialista en Anàlisis Clíniques i Doctora en Bioquímica.

Autora dels poemaris, Adagio, allegro ma non troppo, lento, (Stonberg Ed. 2013). Hágase según arte (català-castellà, Ed. Carena-Acidalia 2014). A la col·lecció d’ÒNIX Poesia Cadències (2015) i En l'angle de la tarda (2017) amb el grup poètic enVers (Homenatge a la poeta M. Abelló). Dies d'abelles i sabó, (Stonberg Ed. 2017). Espejos de la memoria/ Miralls de la memòria, Pilar Plaza, traducció al català (Stonberg Ed. 2018). Síntesi (d’ÒNIX Poesia 2019). NUA (Stonberg Ed. 2021).

Participant en la recopilació poètica de referents femenins Dones, arbres i poesia a cura de Marta Pérez i Margalida Capellà amb el poema Garrofer solitari (Voliana Edicions, 2021).

Mereixedora dels premis literaris: Flor natural als Jocs Florals de Calella, Parlem de dos (2016). Primer premi del 28è concurs de Nou Barris, Selènic (2016). Primer premi Miquel Martí i Pol (CCOO), Declaració de principis (2016).