dimarts, 21 de gener de 2014




Si perds,
és que tenies a perdre.
Alegrat,
d’allò que fins ara tenies,
i estima,
el que encara tens i pots perdre.


Estimats amics i lectors, cada cop que m’acosto a vosaltres en forma de llibre,tinc la doble sensació : la del dolor i la del goig.
El dolor, de sentir com si em desfés de la criatura, i el goig, de que anirà a parar a les vostres mans...
Estic segur que me’l tractareu amb tendresa i tindreu cura de la sensibilitat en que està tremés, esperant bressoli el teixir de la vostre lectura i us abrigui la ment del fred de la incomprensió.
Moltes gràcies de nou per la vostre confiança.

Sedacrof





Aquest llibre inclu un CD on el duet Tingla2 musiquen de forma genial una dotzena de poemes del llibre de Sedacrof














Nasqué l’any 1943. Ja portava la poesia a dins. La seva mare va arribar a dir: “Aquest nen quan plora és un poema”. Autodidacta, als dotze anys guanyà el seu primer premi de poesia, en un certamen de La Salle Comtal. Fa de rapsode i actua com a voluntari en asils i hospitals, i comença a escriure els seus propis guions. Com a aficionat fa teatre, sarsuela i de “xouman” fins aproximadament els divuit anys, sempre amb esquetxos i presentacions de collita pròpia. Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Club Helena, Cooperativa del Poble Nou... i altres de l’època. Amb el Centre Moral, guanya el premi anual de teatre d’aficionats, amb un dels seus xous, a l’any 1958-59. I recita, per primera vegada després de la Guerra Civil, els versos que precedeixen a “Cançó d’amor i de guerra”; cosa que fa que visiti dependències policials (Via Laietana inclosa). A la vegada, des dels dotze anys té engegada la fabriqueta de fer poemes. Fent el servei militar a Cartagena, a la Marina, es distingeix per fundar un periòdic mural, Escuadrilla 25, i per portar un quadre artístic que actuava a les festes d’oficials i sotsoficials. Es casa i desapareix del món artístic, mes ell continua fent poemes fins a l’any 1989, en el cual, sent cofundador de Radio Santa Ma. de Palautordera on fa de locutor, hi crea un programa de poesia. Cap a l’any 1997-98 a la vil·la bergadana de Puig-reig, col·labora amb Ràdio Puig-reig (la veu del Berguedà), amb “Fòrum X”, amb la creació i difusió del quadern de poemes Pensament i Paraules on se li guardonen diversos treballs, i munta una exposició de poemes i fotografies seves patrocinada per l’Ajuntament i la Diputació, nomenada “Pensaments barrejats d’un fruit de la Postguerra”. El 2003, col·labora amb Ràdio Esparreguera (poesia). El 2007, el nomenen secretari general de Poesia Viva; decideix deixar-ho per discrepàncies a principis del 2009. Col·labora amb Poesia Viva d’Igualada durant els anys 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.
   
A mitjans del 2013 és ordenat HOME DE PERATGE DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
El 2013 crea programa propi de ràdio, Alè Delerós, que s’emet a Ràdio Cabrera. 
Està preparant un programa de TV, d’aparició recent.
Prepara el llibre, PENSEMENTS I PERFUMS DEL MERESME.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada