ISBN           978-84-943984-8-3

PVP            15,00 €  (IVA INCLÒS)

FORMAT   145x210 mm

PÀGINES   212

IDIOMA     CATALÀ

ENQUADERNACIÓ RÚSTICA AMB SOLAPES

Sinopsi

Aquest llibre conté una varietat de passatges en què es relacionen fets como ara la lluita de les dones, com per exemple pel dret a votar; la falta d’escoles per a nenes i nens; les vagues de treballadors i les lluites per millorar en benestar, les seves reunions, i la formació de grups a la plaça de la Constitució; la intervenció del consistori en defensa d’aquests treballadors, en voler donar-los feina, amb torns alternatius cinquanta al dia; la feina dels pagesos, les seves dificultats, la recol·lecció de l’oliva, la feina innegable de les pageses i les obligacions en les seves llars; l’ajut entre veïns com la forma de vida, heretada de seus pares i avis, reflectida en aquest llibre per mitjà d’un vigilant de la plaça de la Constitució, que per vivències diàries i pel fet de tenir una muller molt religiosa, té dubtes sobre esquerres i dretes, i que al final sent simpaties pels anarquistes; els treballadors de càrrega i descàrrega dels molls dels ferrocarrils, i els carreters i la vida i costums dels lleidatans, com ara les seves audicions de sardanes a Blondel i els aplecs de Butsenit.

      Alfredo Cabasés Fuentes

Néix l’any 1936 a Lleida. La ciutat que mai abandonarà i que ha estat testimoni de la seva vida. En temps de grans dificultats, va estudiar primària, el curs de preparació per fer el batxillerat o comerç (comptabilitat). Després va allargar els estudis fins el peritatge mercantil, treballant i estudiant en alguna de les acadèmies de la ciutat. Treballa durant molts anys amb els seus germans el tractament de la fusta.

Ara jubilat ha escrit dos llibres, La Padrina, en memòria d’una dona menuda, però d’una talla inmensa.

I el seu segon llibre Lleida, crònica 1933. L’any 1933 fou quan els lleidatans, per culpa d’altres persones mal vingudes a la nostra ciutat... perderen el bon nom que els honorava en convivència i bon fer ajudant-se els uns als altres. El 8 de gener de 1933 Lleida va començar a perdre el bon nom de ciutat hospitalària. Unes persones estranyes als veïns de Lleida i altres dels pobles de la rodalia i pocs d’ací assaltaren per sorpresa les casernes de la Panera i el Castell,  fet poc conegut que l’autor ha volgut, d’alguna manera, actualitzar.