Si perds,
és que tenies a
perdre.
Alegrat,
d’allò que
fins ara tenies,
i estima,
el que encara
tens i pots perdre.
Estimats amics i
lectors, cada cop que m’acosto a vosaltres en forma de llibre,tinc
la doble sensació : la del dolor i la del goig.
El dolor, de
sentir com si em desfés de la criatura, i el goig, de que anirà a
parar a les vostres mans...
Estic segur que
me’l tractareu amb tendresa i tindreu cura de la sensibilitat en
que està tremés, esperant bressoli el teixir de la vostre lectura i
us abrigui la ment del fred de la incomprensió.
Moltes gràcies
de nou per la vostre confiança.
Sedacrof
Aquest llibre inclu un CD on el duet Tingla2 musiquen de forma genial una dotzena de poemes del llibre de Sedacrof
Nasqué
l’any 1943. Ja portava la poesia a dins. La seva mare
va arribar a dir: “Aquest nen quan plora és un poema”.
Autodidacta, als dotze anys guanyà el seu primer
premi de poesia, en un certamen de La Salle Comtal.
Fa de rapsode i actua com a voluntari en asils i hospitals, i
comença a escriure els seus propis guions. Com a aficionat
fa teatre, sarsuela i de “xouman” fins aproximadament els
divuit anys, sempre amb esquetxos i presentacions de collita pròpia. Centre
Moral i Instructiu de Gràcia, Club Helena, Cooperativa
del Poble Nou... i altres de l’època. Amb el Centre
Moral, guanya el premi anual de teatre d’aficionats,
amb un dels seus xous, a l’any 1958-59. I recita,
per primera vegada després de la Guerra Civil, els versos
que precedeixen a “Cançó d’amor i de guerra”; cosa
que fa que visiti dependències policials (Via Laietana
inclosa). A la vegada, des dels dotze anys té engegada
la fabriqueta de fer poemes. Fent el servei militar
a Cartagena, a la Marina, es distingeix per fundar
un periòdic mural, Escuadrilla
25,
i per portar un quadre
artístic que actuava a les festes d’oficials i sotsoficials. Es
casa i desapareix del món artístic, mes ell continua
fent poemes fins a l’any 1989, en el cual, sent cofundador de
Radio Santa Ma. de Palautordera on fa de locutor,
hi crea un programa de poesia. Cap a l’any
1997-98 a la vil·la bergadana de Puig-reig, col·labora amb
Ràdio Puig-reig (la veu del Berguedà), amb “Fòrum
X”, amb la creació i difusió del quadern de poemes
Pensament
i Paraules
on se li guardonen diversos
treballs, i munta una exposició de poemes i fotografies
seves patrocinada per l’Ajuntament i la Diputació,
nomenada “Pensaments barrejats d’un fruit de
la Postguerra”. El
2003, col·labora amb Ràdio Esparreguera (poesia). El
2007, el nomenen secretari general de Poesia Viva; decideix
deixar-ho per discrepàncies a principis del 2009. Col·labora
amb Poesia Viva d’Igualada durant els anys 2006, 2007,
2008, 2009 i 2010.
A mitjans del 2013 és ordenat HOME DE PERATGE DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
El 2013 crea programa propi de ràdio, Alè Delerós, que s’emet a Ràdio Cabrera.
Està preparant un programa de TV, d’aparició recent.
Prepara el llibre, PENSEMENTS I PERFUMS DEL MERESME.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada